Una pluja de pedres sobre Estaràs

Ja sabem que els àrids s'extre­uen d'alguna banda. Ara bé, no sem­bla gaire rao­na­ble que un muni­cipi rural –quasi sem­pre és rural i, si és pos­si­ble, amb poca població i recur­sos– tin­gui tres pedre­res en car­tera. A Estaràs han dit prou. Sobta que l'estudi i auto­rit­zació ambi­en­tal hi doni el vis­ti­plau, tenint en compte que la casa més pro­pera estarà a només 150 metres de l'explo­tació. La con­se­lle­ria adduirà que com­pleix sentència judi­cial, però el tri­bu­nal no sem­bla haver tin­gut en compte el fons de la qüestió i els per­ju­di­cis al ter­ri­tori. Només una qüestió de tràmit admi­nis­tra­tiu, sobre el qual el govern hau­ria d'haver adver­tit l'Ajun­ta­ment. I encara sobta més que, una set­mana més tard, auto­rit­zin l'ampli­ació d'una altra pedrera a Estaràs.