Córrer per viure

Sovint ens pre­gun­ten per què cor­rem, o per què volem rebai­xar crono, o també per què ens agrada com­pe­tir. Són pre­gun­tes que ens fan en aquesta pràctica espor­tiva a l'abast de bona part de la soci­e­tat. Córrer ja no és tan sols una raó imme­di­ata de salut física, sinó tot un estil de vida. Cor­rem perquè ens agrada afron­tar rep­tes, perquè ens pro­po­sem objec­tius que volem asso­lir, cor­rem en el fons per sen­tir-nos vius. Però, per gau­dir d'aquest esport, és impres­cin­di­ble tenir una pre­pa­ració tècnica, prac­ti­car tota una sèrie d'exer­ci­cis fun­ci­o­nals, és a dir, tre­ba­llar en repòs cames, braços, abdo­mi­nals, esquena, coll, etc., uns tre­balls cor­po­rals sense els quals els cor­re­dors estan ple­na­ment expo­sats a patir lesi­ons. És la cara menys cone­guda d'aquest esport, però impres­cin­di­ble per poder-lo prac­ti­car cor­rec­ta­ment.

Quan cor­res bus­ques equi­li­brar cos i ment. En una mitja marató de mun­ta­nya amb 2.400 m de des­ni­vell acu­mu­lat, com ara la Vila­trail de Vilas­sar de Dalt, la resistència física d'un cor­re­dor ve donada, d'una banda, pel nivell de pre­pa­ració tècnica de molts mesos (i això ja és un guany gràcies a la regu­la­ri­tat i la per­se­ve­rança) i, de l'altra, pel nivell de con­cen­tració men­tal, de domini de la ment, és a dir, pel nivell de con­trol de les ordres de dolor al cos. Neces­si­tem tècni­ques de con­trol que ens aju­din a enfor­tir aques­tes capa­ci­tats, que són molt bene­fi­ci­o­ses en molts aspec­tes de la vida.

Ens lesi­o­nem perquè tenim punts febles que hem de superar, i aquí hi té alguna cosa a veure també l'estil de vida: no hauríem de calçar-nos unes vam­bes i posar-nos a córrer a tot drap. Hem de pro­gra­mar les nos­tres ses­si­ons, no tan sols fent exer­ci­cis fun­ci­o­nals, sinó també ali­men­tant-nos cor­rec­ta­ment. Per córrer per mun­ta­nya ens cal con­su­mir diària­ment entre tres i cinc peces de fruita, una ració de ver­dura o ama­nida en cada àpat prin­ci­pal, men­jar força ali­ments rics en hidrats de car­boni (pasta, cere­als, lle­gums…), en proteïnes (carn, ous, peix…), grei­xos omega 3 (salmó, tonyina, nous, sèsam…) i beure molta aigua (entre un litre i mig i dos al dia).

Però córrer vol dir mol­tes coses més: tro­bar-se en plena har­mo­nia amb l'entorn (cor­ri­ols, tri­a­le­res, pis­tes…), aju­dar un amic quan ho neces­sita, ser soli­dari davant qual­se­vol situ­ació injusta... Córrer, o la capa­ci­tat de fer-ho regu­lar­ment, ens per­met estar en sin­to­nia física i men­tal i poder afron­tar situ­a­ci­ons de vega­des difícils de ges­ti­o­nar. Si encara ens pre­gun­ten per què cor­rem, tenim mol­tes més raons que les que hem apun­tat en aquest arti­cle, com ara una nova con­cepció de la vida que ens fa sen­tir més actius i més equi­li­brats amb el medi i amb la soci­e­tat. Ningú ens obliga a córrer, però neces­si­tem fer-ho per viure amb ple­ni­tud i no morir en l'intent.