La Setmana de Poesia, una alegria

La Set­mana de Poe­sia ha fet via. Com a Set­mana es va ini­ciar el 1997 i, des d'ales­ho­res, no ha defa­llit, ni de dia ni de nit. Avui es clourà amb el 32è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Poe­sia de Bar­ce­lona, poca broma. Teresa Colom i Manuel For­cano l'han diri­git amb solvència i tenint paciència. Han cen­tra­lit­zat molts actes en un espai de pes, el Ver­ger del Museu Marés. I per pri­mer cop s'han venut lli­bres a la sor­tida dels reci­tals, una rei­vin­di­cació que venia de lluny, i això no és fals. Hi ha hagut home­nat­ges a Ramon Llull, Anna Dodas i Mont­ser­rat Roig, però en des­taco un amb enyor, el dedi­cat a Car­les Hac Mor. La llista de poe­tes i reci­ta­dors no la faré, perquè me'n dei­xa­ria més d'un i més de dos. Adéu i fins l'any vinent, en què es podran escol­tar més rimes des de dalt de les tari­mes.