La caducitat de les prioritats

Que a Arenys de Mar li calia més abans un hotel a peu de car­re­tera N-II que no pas ara sem­bla evi­dent. Però que hagin fet falta vuit anys per avor­tar un procés que s'havia eter­nit­zat és exa­ge­rat i demos­tra fins a quin punt les ini­ci­a­ti­ves econòmiques no poden estar sub­jec­tes als can­vis de color polític en el govern local de torn. El pla­ne­ja­ment urbanístic no s'hau­ria d'uti­lit­zar com a moneda de canvi davant els interes­sos d'un par­ti­cu­lar o, si més no, cal­dria que la jus­ti­fi­cació d'interès gene­ral no es diluís amb el temps. Amb la dar­rera decisió del nou govern, Arenys es queda sense hotel, però curi­o­sa­ment man­tindrà el que ara és una plaça com un espai des­ti­nat específica­ment per a aquest ús. El joc dels dis­ba­rats.