Opinió

Keep calm

L'esquerra espanyola

El pacte d'esquerra és l'única novetat significativa respecte al 20-D i això ha generat molts nervis

La irrupció del pacte entre Pode­mos i Izqui­erda Unida ha creat molt ner­vi­o­sisme entre la classe política. Per dues raons. La pri­mera, perquè a hores d'ara és l'únic canvi sig­ni­fi­ca­tiu, per­ti­nent (és a dir, dis­tin­tiu), entre les elec­ci­ons de desem­bre i els pro­pers comi­cis de juny. Si no existís aquesta nova con­fluència d'interes­sos pro­gres­sis­tes, la situ­ació amb què es tro­ba­ria l'elec­tor seria pràcti­ca­ment la mateixa que fa sis mesos, amb la qual cosa ja no entra­rien en joc els pro­gra­mes o les pro­me­ses ideològiques de cada par­tit sinó la tàctica que faran ser­vir en la nova legis­la­tura. Qual­se­vol acos­ta­ment a una hipòtesi de la dis­tri­bució d'escons del Congrés impli­cava necessària­ment, fins ara, el càlcul de fide­li­tat del ciu­tadà a la tria que va fer el 20-D, sense obli­dar l'altíssima pre­visió abs­ten­ci­o­nista. Aquí es cor­ria el risc de repe­tir la jugada en un bucle molt perillós per a l'esta­bi­li­tat del país. L'arri­bada del pacte de Pode­mos i Izqui­erda Unida, a més de supo­sar una vari­ació evi­dent en la cor­re­lació de for­ces, genera (o pot gene­rar) una dosi d'entu­si­asme que, sense voler dir que repre­sen­tarà un salt quan­ti­ta­tiu de pri­mer ordre, pot aju­dar a visu­a­lit­zar l'existència real d'una esquerra amb pos­si­bi­li­tats de govern.

La segona raó del ner­vi­o­sisme és con­seqüència del que acabo d'escriure i res­pon a una reacció estric­ta­ment ideològica. Les referències al comu­nisme han estat cons­tants i repe­ti­des, i ha tor­nat l'ombra d'un estat tota­li­tari quan, que jo sàpiga, cap dels pro­ta­go­nis­tes del pacte (més enllà de les volun­tats indi­vi­du­als i de l'herència col·lec­tiva) no ha esmen­tat ni la dic­ta­dura del pro­le­ta­riat, ni la pla­ni­fi­cació plu­ri­a­nual, ni la sub­missió a cap comitè cen­tral. Que jo sàpiga.

Una altra qüestió és veure com afec­tarà aquest pacte a una Cata­lu­nya que ja va viure el tri­omf de la unió pro­gres­sista al desem­bre. Fins a quin punt es refer­marà la victòria dels “comuns” en detri­ment de les for­ces sobi­ra­nis­tes entes­ta­des a apos­tar per la seva opció elec­to­ral en soli­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia