Tots som gais

Inde­pen­dent­ment de la meva con­dició sexual, sóc gai. I tots ple­gats ho hauríem de ser. El camí que ha recor­re­gut el col·lec­tiu en els dar­rers anys ha estat increïble. S'ha dotat d'una major visi­bi­li­tat, la soci­e­tat ha entès que que t'agradi algú del teu mateix sexe no és cap atròfia ni cap per­versió, i el pas que va fer el govern Zapa­tero cap a la nor­ma­lit­zació va ser històric. Per això em costa d'enten­dre que actu­al­ment encara sigui neces­sari fer actes con­tra l'homofòbia com els que s'estan fent aquests dies, que hi hagi ado­les­cents que ho pas­sin mala­ment per la pressió dels com­panys o adults que hagin de seguir a l'armari perquè són d'un poble o una ciu­tat petita. El pro­blema no és ser gai. És que encara hi hagin tants beneits al món.