Coherències i usos partidistes

Sem­bla que la moda de la judi­ci­a­lit­zació de la política no és exclu­siva de l'àmbit naci­o­nal. A Saba­dell, l'ombra del cas Mer­curi és allar­gada i ha dei­xat feri­des irre­con­ci­li­a­bles; un exem­ple és la uti­lit­zació de la denúncia con­tra el tinent d'alcalde d'Urba­nisme. No per la denúncia en si, ja que si hi ha indi­cis cal por­tar-ho als tri­bu­nals, sinó per l'ús par­ti­dista que se'n deriva dema­nant per als altres –la renúncia de regi­dor– el que un no és capaç d'apli­car-se quan també està sent inves­ti­gat. Que el PSC parli de “coherència” i negui la volun­tat de pas­sar comp­tes par­lant de “cura d'humi­li­tat” no és creïble. Dit això, el codi ètic de la Crida diu que quan un mem­bre esti­gui impu­tat (ara inves­ti­gat) per cor­rupció dei­xarà el càrrec orgànic o electe.