Globals

La glo­ba­lit­zació és un pro­jecte o és un procés? Hi anem anant com la vaca cega, domi­nada pels mer­cats, o hi ha algú que té aquesta ceba? I quan va començar, amb el romans, o amb la colo­nit­zació del XIX? David Muri­llo Bon­vehí ho ana­litza al seu lli­bre Els valors en la glo­ba­lit­zació. De Wal­mart a Al-Qaida, que ja només amb aquest nom ens dóna la pista que hi ha mol­tes glo­ba­lit­za­ci­ons, a més de la més clara, la del capi­ta­lisme neo­li­be­ral. L'expansió d'un model comer­cial de magat­zems com els Wal­mart, també la dels mul­ti­ci­ne­mes i oci allu­nyat de les ciu­tats o el del ter­ro­risme giha­dista. A més de glo­ba­lit­za­ci­ons alter­na­ti­ves que pro­ta­go­nit­zen els que hi estan en con­tra. La de les ciu­ta­da­nies d'arreu. Mirar de com­pren­dre el món enri­quint la mirada obrint-nos a la diferència pot ser una de les opor­tu­ni­tats d'aquest pre­sent glo­ba­lit­zat. Aquesta època en què, com diria un dels grans intel·lec­tu­als que va morir fa més de 20 anys, Guy Debord: “Els nàufrags només escri­uen el seu nom damunt l'aigua” i sovint ni això.

Tenim morts a bal­quena que arri­ben a les nos­tres plat­ges o que es que­den a mig camí, i que ja no podem escriure el seu nom enlloc. Tenim una glo­ba­lit­zació de refu­gi­ats. Vivim l'època de la fas­ci­nació per les dades, i ens diu Muri­llo que amb tanta infor­mació que ens arriba, no el podem nar­rar, i per tant és un món impos­si­ble d'enten­dre per defi­nició.

A casa em con­tem­pla el volum immens de l'Ètica nico­ma­quea, d'Aristòtil, que ja va voler sis­te­ma­tit­zar en una reflexió pràctica un seguit de valors com­par­tits. I ens ser­veix aquest mes­tre antic des de la justícia, a l'amis­tat, la feli­ci­tat i la recerca del bé, l'ètica i la política, el saber comu­ni­tari. En els exem­ples pràctics entenc Messi. Aristòtil diu que abans que res s'ha de com­plir el deure de nodrir els pares. I ell sig­nava con­trac­tes per con­fiança filial, perquè de retruc també nodria el pare.

Un pro­jecte o un procés? En tot cas la majo­ria som vul­ne­ra­bles, vivim les nos­tres pors, pre­ca­ri­e­tats, amors, en el nos­tre recer quo­tidià, això en un món inter­con­nec­tat amb els poders interes­sats a man­te­nir l'actual cor­re­lació de for­ces. Amb el con­fort de l'amis­tat aris­totèlica.