Tertúlies i debats

Sovint escolto les tertúlies de TV3 i de 8tv. Segons el meu parer, dei­xen molt a desit­jar. Una tertúlia o un debat han de ser­vir bàsica­ment per cla­ri­fi­car idees, per aju­dar a dis­cer­nir entre uns dife­rents punts de vista, per apro­fun­dir en temes diver­sos tant d'ordre polític, social, religiós, històric, científic, com de temes de justícia, lli­ber­tat, soli­da­ri­tat... o sim­ple­ment temes d'actu­a­li­tat i con­crets de casa nos­tra... La majo­ria de les vega­des aquest objec­tius no són asso­lits, o molt par­ci­al­ment asso­lits.

Ens podem pre­gun­tar per què. N'exposo unes quan­tes raons.

A. Ter­tu­li­ans que fa anys i panys que hi són. I resulta que fa tant de temps que opi­nen que abans d'obrir la boca ja sabem què diran i, per tant, és poc pro­ba­ble que apor­tin res que ja no hagin expo­sat en oca­si­ons ante­ri­ors. Aquest pro­blema passa a TV3 i a 8TV. Dóna la sen­sació que a casa nos­tra l'opinió i l'anàlisi és patri­moni de 30 o 40 per­so­nes. Escol­tant-los, sovint em sento com si em faltés aire, com si estigués encai­xo­nat. Tot és massa pre­vi­si­ble, repe­ti­tiu i monòton. Poques vega­des s'hi expo­sen idees i pen­sa­ments nous. A més, és molt curiós com opi­nen de tot, encara que, sovint, ells matei­xos reco­ne­guin que del tema poca cosa en saben. A con­ti­nu­ació, es pas­sen més de cinc minuts opi­nant-ne.

En con­clusió, a mol­tes tertúlies hi manca aire nou. I din­tre els 30 o 40 opi­na­dors del país, que tot­hom hi posi els noms que vul­gui. Jo tinc els meus.

B. La mateixa estruc­tura del debat. Molt sovint en les tertúlies es trac­ten massa temes. Si són d'actu­a­li­tat i que periodísti­ca­ment són interes­sants, ales­ho­res és molt difícil apro­fun­dir en cap i, per tant, tot queda com molt super­fi­cial i amb molt poques idees noves. Tocant tants de temes és impos­si­ble con­cre­tar-ne cap. Al final, dius, han par­lat de mol­tes coses i no han apro­fun­dit en cap. No seria millor par­lar de menys temes i així poder apro­fun­dir-hi molt més? I que un cop per set­mana, hi hagi debat d'un espe­ci­a­lis­tes, almenys d'un tema?

C. La manca d' impar­ci­a­li­tat de molts dels ter­tu­li­ans. No cal ser massa lle­git per des­co­brir quin és el rere­fons polític i les seves pre­ferències davant de cada tema. Poques vega­des s'ana­litza el pro­blema des d' una posició neu­tral i objec­tiva. És tant palesa la posició social política i reli­gi­osa del comen­ta­rista que abans de par­lar de qual­se­vol tema ja sabem quina serà la seva res­posta. I mai s'arriba a cap con­clusió i tot­hom es queda amb el seu punt de vista. Dóna la impressió que no s'escol­ten. Tots dei­xen anar el seu dis­cur­set i punt i final. Mai com avui els dits cre­a­dors d'opinió havien estat tan poc objec­tius ni tan par­ti­dis­tes política­ment.

D. A les nos­tres tele­vi­si­ons hi ha plu­ra­li­tat de pen­sa­ment, però pre­val de manera molt sig­ni­fi­ca­tiva la plu­ra­li­tat dins l'statu quo. Poques vega­des hi ha ter­tu­li­ans que supo­sin un mínim tren­ca­ment amb el pen­sa­ment socio-polític impe­rant. La majo­ria accep­ten que la situ­ació actual no fun­ci­ona i que en molts aspec­tes estem per­dent drets ja asso­lits, però pocs plan­te­gen solu­ci­ons més o menys radi­cals o tren­ca­do­res. Tot són mati­sos. I el pro­blema actual d' injustícia, de pobresa, de manca de lli­ber­tat indi­vi­dual i naci­o­nal, d'inso­li­da­ri­tat no poden tenir solució en només alguns mati­sos. Man­quen unes tertúlies i debats més valents i molt més com­pro­me­sos.

E. Només per curi­o­si­tat, seria molt con­ve­ni­ent que la ciu­ta­da­nia sabés què cobra cada “opi­na­dor” per pro­grama. Alguns sur­ten en més de dos i de tres. I, dar­re­ra­ment, hem supo­sat que alguns estan con­trac­tats per la casa amb un sou.