Rebequeries que surten cares

Les coses públi­ques es paguen amb diners públics, cosa que vol dir que es paguen amb els diners de tots. Això és una obvi­e­tat, com també ho és que no podem estar sem­pre d'acord amb com es gas­ten o s'inver­tei­xen aquests diners recap­tats. El que és clar és que fer-ne un mal­ba­ra­ta­ment no pot que­dar impune i haver-se de gas­tar gai­rebé 1 milió d'euros per res­tau­rar allò malmès per actes incívics és mal­gas­tar-ne molts, de diners. La xifra l'ha fet pública l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona, que posa també en marxa una cam­pa­nya de cons­ci­en­ci­ació. És cert que falta peda­go­gia, que falta edu­cació i més consciència social, però en èpoques de pres­su­pos­tos públics magres com la d'ara, no és just que les rebe­que­ries d'uns les haguem de pagar tots.