Fa por

Anar al metge a fer qual­se­vol con­sulta imposa. Encara que esti­guis con­vençuda que això teu són unes angi­nes de manual, quan ets a la sala d'espera vas fent càbales i desit­jant que el doc­tor no trobi un gan­gli més infla­mat del compte o no et faci alguna pre­gunta que no rela­ci­o­nis del tot amb el motiu de la teva visita i et pre­o­cupi ines­pe­ra­da­ment.

Fins i tot quan el que vas a fer és una revisió pau­tada anual d'aque­lles que et fan diver­ses pro­ves i analítiques, se t'apo­dera un neguit de difícil con­trol a cada una de les explo­ra­ci­ons. I una vegada ja ets a la con­sulta per reco­llir resul­tats, se t'ins­tal·la un nus a la gola i una inci­pi­ent taquicàrdia que no des­a­pa­reix fins que el pro­fes­si­o­nal per­ti­nent no troba que tots els resul­tats són els que hau­rien de ser i que no hi ha cap paràmetre fora dels seus límits. Si tot surt bé, et tran­quil·lit­zes de cop i surts al car­rer amb una sen­sació de calma i feli­ci­tat que no té preu.

I, par­lant de pro­ves, aquest cap de set­mana tres per­so­nes m'han comen­tat que els havien fet una revisió mèdica exhaus­tiva amb una tècnica inno­va­dora que fa un escom­brat gene­ral des del cap fins als tur­mells. Es tracta, segons em varen expli­car, d'una res­sonància magnètica de dar­rera gene­ració que obté un mapa com­plert en tei­xits, òrgans, cartílags i tot l'esque­let ossi que per­met detec­tar qual­se­vol ulce­ració o lesió interna que podria con­ver­tir-se en càncer. Com que les pro­ves els han sor­tit bé, ells estan (i jo per ells), lògica­ment, encan­tats.

Buf... segur que esta­ria molt bé fer-s'ho, però fa una por...