¿Com reinterpretem els símbols?

El monu­ment fran­quista a la bata­lla de l'Ebre de Tor­tosa es man­tindrà al mig del riu, rein­ter­pre­tat i con­tex­tu­a­lit­zat. Aquesta ha estat l'opció gua­nya­dora de la polèmica con­sulta cele­brada el 28 de maig, amb un 29,73% de par­ti­ci­pació. El referèndum només s'adreçava a la població tor­to­sina empa­dro­nada, però el monu­ment a la bata­lla de l'Ebre ve d'un trist i patètic con­flicte entre ger­mans, amb dos bàndols con­fron­tats, i que té una reper­cussió molt més enllà de la ciu­tat de Tor­tosa.

Aquest macro­mo­nu­ment va ser una ini­ci­a­tiva del Con­sejo Pro­vin­cial del Movi­mi­ento el 1962, i va ser finançat per la Dipu­tació Pro­vin­cial, l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa i molts ajun­ta­ments de la demar­cació i col·lec­tius par­ti­cu­lars. Fins al 1984 no arriba la pri­mera dis­cussió sobre la seva per­vivència. L'any següent es comença a reti­rar una part de la sim­bo­lo­gia fran­quista, com ara el Víctor (ana­grama per­so­nal de Franco) i les lle­tres “Al Cau­di­llo de la Cru­zada y de los vein­ti­cinco años de paz”. Es con­serva, però, “A los com­ba­ti­en­tes que halla­ron glo­ria en la bata­lla del Ebro”. A par­tir d'ales­ho­res la idea que el monòlit ja repre­sen­tava els dos bàndols arrela en la soci­e­tat tor­to­sina, però la con­trovèrsia des dels par­tits segueix viva.

L'opció B de la con­sulta, la gua­nya­dora, ha rebut el suport del 68,36%, que con­sis­teix a man­te­nir el monu­ment, rein­ter­pre­tant-lo i con­tex­tu­a­lit­zant-lo. Però ¿què vol dir exac­ta­ment això? ¿Com s'ha expli­cat als tor­to­sins? ¿Com es pot “rein­ter­pre­tar” i “con­tex­tu­a­lit­zar” un monu­ment con­ce­but com un gran símbol fran­quista, mal­grat que li hagin “nete­jat” una mica la cara més cri­mi­nal? No cal dir que el joc de cin­tura de Con­vergència ha permès fer ballar els seus socis i opo­si­tors al seu ritme, i, en el fons, aquesta és la ver­ta­dera rein­ter­pre­tació del monu­ment fran­quista: reforçar els valors de la democràcia per mitjà d'una con­sulta amb la qual s'havia com­promès en les dar­re­res elec­ci­ons, i bus­car ali­ats que recon­si­de­rin el mag­ni­cidi i repressió sim­bo­lit­zats en el magne monòlit, perquè ara resulta que aquest gran símbol fran­quista vet­lla pels milers de com­ba­tents de tots dos bàndols que van per­dre la vida, ja no “por Dios y por España”, sinó per la lluita i la violència que “glo­ri­fica”.

L'espe­rit dels humans és, a grans trets, con­ser­va­dor. Tenim por dels can­vis i ens fa sen­tir segur allò que ja conei­xem de tota la vida, encara que en el fons no ens faci prou el pes. Al final arri­bem a la con­clusió, amb el rere­fons dels bene­fi­cis polítics, que bé o mala­ment l'impor­tant és que se'n parli, que el plan­te­ja­ment de la con­sulta sigui polèmica­ment genuïna i que pugui donar bons rèdits elec­to­rals. Ara tenim un mis­teriós capítol de rein­ter­pre­ta­ci­ons i con­tex­tu­a­lit­za­ci­ons per des­co­brir, men­tre els morts en el riu con­ti­nuen veient les urpes de l'assassí.