L'apunt

LA GALERIA

Tot per a la mainada

Molts músics han vist que la mainada és un públic tan bo com qualsevol i més agraït

En aquests temps de crisi i 21% d'IVA tots els sec­tors del món de l'espec­ta­cle han que­dat tocats, poc o molt, per la bai­xada gene­ra­lit­zada del con­sum cul­tu­ral, sobre­tot del que implica pas­sar per caixa o per taqui­lla. Segu­ra­ment el món de la música i les arts escèniques per a la mai­nada –els espec­ta­cles fami­li­ars, segons la cor­recció política domi­nant– tam­poc no ho estan pas­sant molt bé, amb les excep­ci­ons que mai no fal­ten, i a sobre han d'aguan­tar els pre­ju­di­cis d'aquells que encara les con­si­de­ren arts menors només perquè també són menors (d'edat) els seus espec­ta­dors. Per con­tra, s'apre­cia un cert boom en aquest sec­tor, tant pel que fa a la pro­li­fe­ració de pro­pos­tes artísti­ques com, per extensió, de fes­ti­vals i pro­gra­ma­ci­ons diver­ses per al públic ‘fami­liar'. Ho vam viure fa pocs dies amb l'èxit del Fes­ti­va­lot, el fes­ti­val de música en família de Girona, i es con­fir­marà el cap de set­mana vinent amb la ter­cera edició de Xalaro, la mos­tra d'espec­ta­cles i turisme fami­liar de Platja d'Aro, que a més coin­ci­dirà amb el ter­cer fes­ti­val Ludi­vers de Girona, cen­trat en el joc, la joguina i el fet de jugar, amb espec­ta­cles ludi­ver­sals per a tots els públics.

També els grans fes­ti­vals d'estiu reser­ven una part de la pro­gra­mació per a aquesta franja de públic: el Cap Roig Mini i el Petit Pera­lada són les pro­pos­tes més visi­bles, però també el Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla de Montgrí pro­grama con­certs fami­li­ars per apro­par la música clàssica a la mai­nada i el Fes­ti­val de la Porta Fer­rada té tot un cap de set­mana fami­liar.

L'oferta d'espec­ta­cles és cada vegada més àmplia i diversa: a la gran tra­dició d'ani­mació infan­til que hi ha en aquest país, amb exem­ples ben pro­pers com ara Àngel Daban i Jordi Toni­etti, s'hi han afe­git en els últims anys pro­pos­tes com ara els con­certs per a nadons –inclòs Bitels per a nadons– o les adap­ta­ci­ons “per xics” d'estils i reper­to­ris pen­sats ini­ci­al­ment per a adults: el Reg­gae per Xics de The Pen­guins o el Heavy per Xics estre­nat a l'Acus­ti­queta de Figue­res, sense obli­dar la tasca de Landry el Rum­bero per difon­dre la rumba cata­lana entre els més petits. Molts músics que mai no havien pen­sat tocar per a la mai­nada –un exem­ple recent és Toni Xuclà i el seu disc De poe­tes, cançone­tes– han des­co­bert que és un públic tan bo com qual­se­vol altre i pot­ser més agraït. I men­tres­tant, pares i mares con­clo­uen que ells poden pres­cin­dir de mol­tes coses, però que ho faran tot per a la mai­nada, fins i tot anar a con­certs a les 12... del mig­dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia