Jugant a fer revolts

He pas­sat mil vega­des per la “car­re­tera de la ver­go­nya”, la que con­necta Salt amb la Gar­rotxa pas­sant per pobla­ci­ons com Bes­canó, Anglès i Amer. De petita, per anar a casa l'àvia. Recórrer aquells revolts era un joc diver­tit, a aque­lla edat. Anys més tard, la feina també em va por­tar per aque­lles con­tra­des. De nit, tor­nant dels plens, ja no era tan diver­tit. Mol­tes per­so­nes hi han dei­xat la vida, massa, com en tan­tes d'altres car­re­te­res. No sem­pre és culpa de la via. Qui va al volant té bona part de res­pon­sa­bi­li­tat que tot vagi bé. Però aquesta car­re­tera es diu “de la ver­go­nya” i, per tants anys d'oblit, fa ver­go­nya que encara con­tinuï quasi igual que quan jugava a fer revolts. Anun­cien que ara s'hi posarà remei. Dir que ja tocava és ser diplomàtica.