Malfiança

Enfron­tar-se a esce­na­ris com els que tenim dibui­xat actu­al­ment, envol­tats d'inves­ti­ga­ci­ons per pre­sump­tes casos de cor­rupció, pro­voca que s'esten­gui, com una taca d'oli, la mal­fiança. I aquesta és la direcció que menys convé per reforçar les cos­tu­res que ara per ara es des­cu­sen i podrien dei­xar al des­co­bert unes misèries més grans que les que ens podríem arri­bar a ima­gi­nar. La mal­fiança ens afe­bleix com a cos social i debi­lita els lli­gams que cohe­si­o­nen els pro­jec­tes col·lec­tius, fins al punt d'arri­bar a dis­sol­dre'ls. No solu­ci­o­nem res sos­pi­tant de la nos­tra mateixa ombra, ni inhi­bint-nos. Hi ha molta gent que espera, que neces­sita, que implora que des de les admi­nis­tra­ci­ons i des de la soci­e­tat se'ls doni un cop de mà per sor­tir del forat on es tro­ben. Neces­si­ten pro­jec­tes amb cap i peus, neces­si­ten la soli­da­ri­tat, neces­si­ten ini­ci­a­ti­ves rigo­ro­ses, de pro­fun­di­tat, ben cana­lit­za­des, ben ges­ti­o­na­des. Ara no és un moment per donar el pro­ta­go­nisme a la mal­fiança. És, mal­grat les pata­ca­des, l'hora de refle­xi­o­nar per què es pro­du­ei­xen aques­tes situ­a­ci­ons, tre­ba­llar per reforçar els meca­nis­mes de con­trol, exi­gir de l'admi­nis­tració que vet­lli fins a les últi­mes con­seqüències per redis­tri­buir amb bon cri­teri i seny el que recapta. És l'hora de cons­ci­en­ciar-nos que només des de la impli­cació en tots aquests aspec­tes començarem a posar la pri­mera pedra d'un deco­rat nou que hau­ria d'excloure els epi­so­dis que s'estan pro­duint. No és l'hora del «ja veus, tots són iguals» o la des­a­fecció. És l'hora del com­promís de tots, de fer la feina que ens toca, cadascú des del seu lloc, des dels que només poden posar-hi un gra­net de sorra fins als que n'hi poden abo­car tones. Tots hi fem falta.