El clima

Barack Obama va dir fa uns dies que li agra­dava el clima d'Espa­nya. Va anar només a Madrid i a Rota. Espa­nya, doncs, està ben escrit. No es pen­sin que m'he equi­vo­cat. De Rota, només en sé allò de “¡Antes roja que rota!”, que a Espa­nya ha dit i repe­tit tanta gent i que em sem­bla que als de Rota no els fa gaire el pes. A Obama, en canvi, el clima de Madrid sí que li va fer el pes. S'hi va estar poques hores, però li va agra­dar jus­ta­ment en uns dies que la majo­ria dels madri­lenys deien: “¡Joer! ¿Qué boc­horno!” cada cop que obrien la boca. ¿Com deu ser l'Obama que el clima del mes de juliol a Madrid li faci el pes? Si no hagués par­lat amb cap madri­leny pot­ser encara l'hi accep­taríem. La gent ens equi­vo­quem i dels pre­si­dents dels Estats Units no es pot pas dir que l'hagin encer­tat sem­pre. Però el cas és que va par­lar amb madri­lenys. Un d'ells, l'Albert Ribera, és un català tras­plan­tat, però se sap que ha anat a viure a Madrid a causa del clima. Hi troba molt més caliu. De Pedro Sánchez el que els puc dir és que va néixer al barri de Tetuán. Amb un nom com el d'aquest barri, el clima de Madrid deu sem­blar-li nòrdic. Del gran Rajoy, ni cas. D'un gallec no pots saber ni tan sols quin clima li agrada. Queda Pablo Igle­sias. És de Madrid i va pas­sar la infan­tesa a Sòria. No sé a vostès, però a mi, quan estu­di­ava geo­gra­fia d'Espa­nya en el temps que els ins­ti­tuts es limi­ta­ven a fer espa­nyols i no a adoc­tri­nar, em deien sobre el clima de la Meseta: “Nueve meses de invi­erno y tres de infi­erno”. Barack Obama, doncs, va anar a Madrid en ple infern. I el clima li va agra­dar. Hi ha un moment que el Qui­jote deu dir a Sancho: Salir del fuego para caer en las bra­sas.