És el pacte

El dis­curs del Par­tit Popu­lar després de les elec­ci­ons del 20 de desem­bre pas­sat i de la repe­tició del 26 de juny és, si fa no fa, aquest: “Sóc el par­tit que ha tret més vots i més escons. Per tant, jo he de gover­nar. Per tant, l'opo­sició, si més no la que jo ano­meno –abu­si­va­ment– cons­ti­tu­ci­o­na­lista, m'heu de votar. A canvi de què? A canvi de res (o de molt poc), és clar; que per això sóc el par­tit més votat. És –una altra inter­pre­tació abu­siva– el que volen els espa­nyols.”

Aquest és el dis­curs que va por­tar Mari­ano Rajoy a decli­nar la invi­tació a for­mar govern i ama­gar-se entre els abrics, a veure si tot s'arre­glava d'alguna manera. Després del 26 de juny, el punt de par­tida ha tor­nat a ser el pro­grama del PP. Però ara sem­bla que tot es podia nego­ciar. Menys la uni­tat d'Espa­nya, una qüestió que segons el CIS només pre­o­cupa l'1% dels espa­nyols. Deuen estar tots con­cen­trats al govern del PP, em sem­bla a mi; perquè si no, no em qua­dren els números.

Com no li qua­dren a Rajoy, però això té una expli­cació fàcil. Una expli­cació que també val per al PSOE. Tots dos par­tits han gover­nat de dues mane­res. O amb majo­ria abso­luta, sense dei­xar-ne pas­sar ni una a l'opo­sició, o uti­lit­zant la crossa d'algun altre par­tit, com el dels cata­lans.

Un suport del qual se'n van bene­fi­ciar tant els uns com els altres. Un suport que els colum­nis­tes de Madrid elo­gi­a­ven lla­vors com a demos­tració del “sen­tit d'estat” dels cata­lans.

Bé, doncs ha pas­sat el temps i la història s'ha rees­crit, com es des­criu a la novel·la 1984 de George Orwell. I els matei­xos colum­nis­tes, o sem­blants, que elo­gi­a­ven el sen­tit d'estat dels cata­lans ara diuen que era un xan­tatge.

Sí, sem­bla que els cata­lans no dona­ven suport als par­tits d'Espa­nya a canvi de res, com era la seva obli­gació, sinó per bene­fi­ciar-se'n. Ben­vin­guts a la política real, bonics. És rar que colum­nis­tes i experts tan pers­picaços no se n'ado­nes­sin lla­vors.

El cas és aquest, doncs: el suport que ara donis al PP a canvi d'alguna con­tra­par­tida, i que serà qua­li­fi­cat de mos­tra de “res­pon­sa­bi­li­tat patriòtica”, quan con­vin­gui serà tit­llat de “xan­tatge”. Jo no nego­ci­a­ria res.