El periodisme de relat és la diferència

El segui­ment de l'intent de cop d'estat a Tur­quia que va fer TV3 diven­dres a la nit és reve­la­dora en dife­rents aspec­tes. Pri­mer: la rea­li­tat és sem­pre més atrac­tiva que la ficció, a ulls de qui s'ho guaita des del sofà, que ho acaba dis­fru­tant més com una pel·li que no com a notícia. Segon: les noves tec­no­lo­gies, com ara seguir el recor­re­gut de l'avió pre­si­den­cial a través de la pan­ta­lla, són ele­ments que, a banda de les imat­ges en temps real i les tru­ca­des dels tes­ti­mo­nis –sen­tir la veu d'algú com tu és molt poderós– cons­tru­ei­xen una experiència infor­ma­tiva de mag­ni­tud. Però tot que­da­ria buit sense el relat dels peri­o­dis­tes: apas­si­o­nat, perquè és un fet històric, amb conei­xe­ment, i sense per­dre ni l'anàlisi ni la prudència. Aquest peri­o­disme, el del relat, és el que sobre­viurà.