La Guerra

La paraula guerra rebrota amb virulència a l'esce­nari mun­dial. A molts llocs del pla­neta, la huma­ni­tat està en guerra oberta, Síria per exem­ple. Però hi ha mol­tes més guer­res ober­tes empa­ra­des en la violència dels uns o en la dels altres. Dar­rere aquests esce­na­ris de guerra hi ha morts cada dia; cen­te­nars de morts cada dia, milers. Pels que empe­nyen a la con­fron­tació des dels des­pat­xos, les vides huma­nes no comp­ten i el pes rela­tiu de les pèrdues huma­nes esdevé una sim­ple
estadística gla­cial man­cada de la mínima emoció, i sen­ti­ments que es reser­ven
per a l'esfera íntima dels afec­tats més
direc­tes.

Hi ha guerra, també, a Occi­dent; del fona­men­ta­lisme isla­mista con­tra el món capi­ta­lista i con­tra els països domi­nants; però, també, guer­res esporàdiques ali­men­ta­des per la violència racista o per la violència d'estat. I hi ha, sobre­tot, guer­res ver­bals i retòriques; dels que sen­ten la suor freda de la por per la pro­xi­mi­tat de la violència mortífera, per exem­ple a França, o dels que desen­ter­ren tam­bors de guerra des de la intran­sigència, el fona­men­ta­lisme, i el fei­xisme enco­bert que, empa­rat també, en l'estratègia de la por, per­ver­teix la democràcia i ali­menta l'esbo­jar­rada deriva dre­ta­nit­za­dora de mig Europa.

Fa pocs dies s'han com­plert els 80 anys del cop d'estat mili­tar que va des­en­ca­de­nar la Guerra Civil espa­nyola. Les seqüeles de pobresa, dolor, exili, mort, depor­tació i presó d'aque­lla guerra són ina­ca­ba­bles. La República estava legi­ti­mada per la volun­tat popu­lar. És veri­tat que la República tenia mol­tes difi­cul­tats; però per molt que es vul­gui maqui­llar, i per mol­tes revi­si­ons his­to­ri­ogràfiques que es vul­guin fer, hi ha un fet ina­pel·lable: la causa injusta de la guerra va ser l'alçament mili­tar fei­xista del juliol del 36, que no ha sofert encara ni el judici de la història ni el de la justícia.