Xavier, ho sap Mariano?

Fins a Car­ta­gena se n'ha anat Xavier García Albiol per par­ti­ci­par en una cimera de líders regi­o­nals i medi­ter­ra­nis del Par­tit Popu­lar. Al cantó rebel han acu­dit també Isa­bel Bonig, pre­si­denta sobre les cen­dres del PP valencià; Juan Manuel Moreno, pre­si­dent de la dele­gació anda­lusa, i Pedro Anto­nio Sánchez, homòleg murcià. Els qua­tre baro­nets han vençut els recels habi­tu­als inter­tri­bals per subs­criure un com­promís a favor del cor­re­dor medi­ter­rani, com a “unió entre les comu­ni­tats autònomes espa­nyo­les, encara que no agradi als sepa­ra­tis­tes”. Els sepa­ra­tis­tes tre­mo­len d'enveja i ràbia amb tanta unió i coïssor fer­roviària. Cosa que vol dir que es moren de riure. El senyor García Albiol i la tropa popu­lar lito­ral no hau­rien d'haver fet el con­tu­berni a Car­ta­gena. Se n'hau­rien d'haver anat a Madrid. I cri­dar allà ben alt con­tra les ore­lles sor­des dels seus supe­ri­ors. Cor­re­dor medi­ter­rani? A bona hora! Les inten­ci­ons del poder, el poder que encara ostenta el PP en fun­ci­ons, s'han de demos­trar en els pres­su­pos­tos. Els de l'Estat, no cal dir-ho. Quants mili­ons d'euros ha dedi­cat el govern de Mari­ano Rajoy a la uni­tat fer­roviària medi­terrània? Engru­nes i menys­preu. Però no és això només. Encara ara el govern espa­nyol rei­vin­dica davant Brus­sel·les la fal·làcia deno­mi­nada cor­re­dor cen­tral. I encara per­viu la memòria de l'Eix de la Pros­pe­ri­tat pròpia que van per­pe­trar Matas, Camps i Aguirre. L'eix més cor­rupte de tots els que es fan i es des­fan. Xavier, ho sap Mari­ano, això medi­ter­rani vos­tre?