Els vells Ciutadans

La nova política espa­nyola és tan insig­ni­fi­cant com la vella. Dir-ne nova és fer-li de ren­ta­mans. Només les cares dels seus diri­gents eren d'estrena i han enve­llit massa ràpida­ment. Els plecs de la farsa les sol­quen. Ciu­ta­dans és un par­tit tan nou com la xoco­lata de gar­rofa. I Albert Rivera comença a fer cara de per­gamí. En la penúltima cam­pa­nya elec­to­ral, fa menys d'un any, Rivera i els seus ciu­ta­dans –infants de la pàtria espa­nyola: allons, allons– van asse­gu­rar que no per­me­trien que Mari­ano Rajoy o Pedro Sánchez fos­sin els nous pre­si­dents del govern espa­nyol. La broma va durar exac­ta­ment el temps que Sánchez va tri­gar a accep­tar l'encàrrec del rei. Rivera es fa afa­nyar a subs­criure un pape­rot de mínims amb el can­di­dat soci­a­lista que va con­ver­tir Ciu­ta­dans, de la nit al dia, en un par­tit de cen­tre­es­querra. Al·leluia! Com que la bola no va poder rodar i el fracàs del can­di­dat soci­a­lista va por­tar noves elec­ci­ons, Albert Rivera i els seus infants, una mica més vells, van repe­tir el com­promís d'impe­dir que Pedro Sánchez o Mari­ano Rajoy pogues­sin fer govern. L'elec­to­rat va cele­brar la nova enves­cada cas­ti­gant Ciu­ta­dans i pre­mi­ant el PP. Aquesta vegada encara han tri­gat menys a embei­nar-se-la, la nova política. Rivera s'ha lliu­rat a Rajoy amb unes con­di­ci­ons que fa riure. Una rege­ne­ració de pa sucat en oli de pipa de gira-sol. Això ho com­pra qual­se­vol. Rivera s'ha venut per tres ducats. Ciu­ta­dans ha tor­nat al cen­tre tifa. La nova política s'escriu en paper de fibra de lli.