Marxant en un avió

A prin­ci­pis d'estiu, els mit­jans cata­lans par­la­ven sense parar de les demo­res i can­cel·laci­ons a can Vue­ling, que van dei­xar dese­nes de milers de pas­sat­gers a l'esta­cada. Es deia que aquests pro­ble­mes s'havien arre­glat abans de finals de juliol, que és quan em vaig posar dar­rere el mig miler de pas­sat­gers que feien cua davant els tau­lells de Vue­ling i com que tan sols hi tre­ba­lla­ven tres emple­ats vaig haver d'espe­rar dues hores al cap de les quals se'm va enviar a una altra cua llarga, dita “d'última hora”; mitja hora més tard vaig córrer cap a la porta assig­nada on els panells d'infor­mació em van sor­pren­dre amb la notícia que el vol acu­mu­lava 80 minuts de demora; i, quan vaig acon­se­guir pujar a l'avió, es va anun­ciar una demora afe­gida de 40 minuts; i, pas­sats els 40 minuts, se'n va anun­ciar una altra de 30. A aques­tes alçades, molts dels pas­sat­gers ja estàvem xer­rant drets i encara ho estàvem quan l'avió, sense que les hos­tes­ses ens digues­sin res, va començar a tras­lla­dar-se cap a la pista. Pel que fa a l'ater­ratge, les ales bas­cu­la­ven fins a l'últim moment i el xoc del con­tacte amb el terra va ser prou fort per fer que gai­rebé tots xiscléssim. Diuen que Vue­ling va acon­se­guir des­a­parèixer dels titu­lars gràcies al llo­guer de pilots i hos­tes­ses nous. M'agra­da­ria saber qui­nes qua­li­fi­ca­ci­ons, pre­ci­sa­ment, tenen els pilots i hos­tes­ses esmen­tats. Com també m'agra­da­ria que Vue­ling tornés a sor­tir als mit­jans, tot i que temo que no ho farà pas, aquesta columna modesta a part.