Art i ecologia

Pre­pa­rant l'expo­sició Art i eco­lo­gia. Pai­sat­ges volcànics i para­di­sos oceànics per al pro­per 3 de setem­bre al Museu de la Gar­rotxa, i amb l'objec­tiu d'il·lus­trar les meves pin­tu­res amb referències literàries, he tor­nat a relle­gir Paul Gau­guin (París,1848-Atu­ona, 1903). El seu pen­sa­ment holístic el con­si­dero un exem­ple ètic de l'artista que cerca en l'art pri­mi­tiu i en la natu­ra­lesa incon­ta­mi­nada les fonts autènti­ques de la cre­a­ti­vi­tat. Fugint de la soci­e­tat indus­trial i de l'Europa del diner Gau­guin es va com­pro­me­tre també amb la defensa del pai­satge i de les cul­tu­res autòcto­nes de Tahití i de les Mar­que­ses, amenaçades pel colo­ni­a­lisme francès, on va deci­dir aca­bar els seus dar­rers dies.

Un segle després, el seu mis­satge esdevé pre­mo­ni­tori. Avui, l'art de l'antro­pocè –la nova era domi­nada per la capa­ci­tat des­truc­tiva de l'home sobre la bios­fera– com­porta un com­promís ine­lu­di­ble dels artis­tes en defensa del pla­neta. Ernst Haeckel (Pots­dam, 1834 - Jena, 1919), el natu­ra­lista i filòsof ale­many que el 1866 va crear el con­cepte d'eco­lo­gia, que va ser un extra­or­di­nari dibui­xant i pin­tor, ja va pre­go­nar aquesta res­pon­sa­bi­li­tat ètica. Un cas sem­blant el tenim a Cata­lu­nya amb el natu­ra­lista olotí d'adopció mossèn Josep Gela­bert (el Morell,1859- Lla­gos­tera, 1936), pio­ner a dibui­xar la zona volcànica de la Gar­rotxa i recla­mar la seva pro­tecció el 1917. Joseph Beuys (Kre­feld, 1921- Düssel­dorf, 1986), un dels més des­ta­cats artis­tes eco­pa­ci­fis­tes euro­peus, va començar a desen­vo­lu­par el pro­jecte Difesa della Natura, que rei­vin­di­cava la refo­res­tació i l'agri­cul­tura biològica, a la Docu­menta de Kas­sel de 1984. Beuys solia dir que era impos­si­ble una acti­vi­tat artística sense una consciència sobre l'estat de l'entorn local i glo­bal. El seu impuls va moti­var que a la Cimera de Rio 92 es cons­tituís l'asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal Artists Uni­ted for Nature, a la qual es varen adhe­rir Antoni Tàpies i Edu­ardo Chi­llida.

La síndrome de Rio va arri­bar a Cata­lu­nya el febrer de 1996 amb l'expo­sició Homo eco­lo­gi­cus, orga­nit­zada pel Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat a la Fun­dació Miró. Un esde­ve­ni­ment relle­vant que va plan­te­jar la relació art-dis­seny-comu­ni­cació-eco­lo­gia; una ini­ci­a­tiva que, malau­ra­da­ment, va que­dar en un brin­dis al sol. Enguany, i per com­me­mo­rar l'ani­ver­sari de la Cimera de París (COP-21) sobre el Canvi Climàtic, dos sec­ci­ons de l'Ate­neu Bar­ce­lonès, Arts Visu­als i Eco­lo­gia i Recur­sos Natu­rals, hem pro­po­sat un mani­fest d'artis­tes que com­por­tarà subs­criure els prin­ci­pis de la Carta de la Terra, fomen­tar expo­si­ci­ons i acti­vi­tats en defensa de la natu­ra­lesa i dedi­car part de la cre­a­ti­vi­tat a moti­var la consciència ecològica de la població.

La crisi afecta també les ter­res i els pai­sat­ges de cul­tu­res mil·lenàries i els seus habi­tants es tro­ben cada dia més inde­fen­sos davant les agres­si­ons a les seves for­mes de super­vivència. Cen­te­nars d'acti­vis­tes eco­lo­gis­tes, majo­ritària­ment dones, d'aquests països són vícti­mes cada any d'atemp­tats, fet que no sol ser des­ta­cat pels mit­jans de comu­ni­cació. Per denun­ciar tots aquests estralls que estem pro­vo­cant sobre els recur­sos del pla­neta i les for­mes de vida, els artis­tes, per les emo­ci­ons que gene­ren, poden esde­ve­nir millors comu­ni­ca­dors que els matei­xos científics.