Persistir

cata­lu­nya fa molt de temps que va des­con­nec­tant, molt més dels sis anys que ja dura l'ano­me­nat procés sobi­ra­nista. Però no es va començar a eman­ci­par fins al dia que es va tro­bar al car­rer, envol­tada de cen­te­nars de milers de cata­lans de tota mena i con­dició, fent volar una este­lada i anun­ci­ant a qui cor­res­pon­gui que ja només veu un camí pos­si­ble per sobre­viure com a poble, per avançar com a soci­e­tat i per obte­nir un tracte just, que és exer­cint la seva sobi­ra­nia i sepa­rant-se de l'Estat espa­nyol. El procés el va ini­ciar la gent de forma natu­ral i gene­ra­lit­zada, i això és el que el fa real­ment impor­tant i a l'hora de la veri­tat impa­ra­ble, més enllà que les urnes l'inves­tei­xin de la legi­ti­mi­tat democràtica impres­cin­di­ble per acon­se­guir l'objec­tiu.

El va ini­ciar i l'ha seguit impul­sant durant tots aquests anys, perquè per vèncer les inèrcies inter­nes, per superar els obs­ta­cles externs i per situar la volun­tat d'inde­pendència de Cata­lu­nya a les agen­des espa­nyola i euro­pea i a l'ima­gi­nari mediàtic i geo­polític inter­na­ci­o­nal, ha estat i con­ti­nua sent neces­sari demos­trar que hi ha mili­ons de per­so­nes interes­sa­des, deci­di­des i fins i tot entes­ta­des a moure aquesta peça del mapa­mundi. Les mani­fes­ta­ci­ons de la Diada, el des­a­fi­a­ment col·lec­tiu del 9-N i l'elecció d'un Par­la­ment amb majo­ria inde­pen­den­tista han estat part des­ta­cada d'aquest impuls, camí de la necessària cul­mi­nació del procés a les urnes.

Aquest pro­ta­go­nisme dels ciu­ta­dans intrínsec al procés sobi­ra­nista és la seva força i és el que el carac­te­ritza com una revo­lució cívica i radi­cal­ment democràtica. I, més enllà dels mean­dres de la política o de la lenta nave­gació d'un full de ruta teòric i necessària­ment obert, aquest és jus­ta­ment el valor que el farà tri­om­far. Per això és impor­tant per­sis­tir en la mobi­lit­zació. Cele­brant la pròxima Diada, impli­cant-se en el procés cons­ti­tu­ent o defen­sant si cal –que caldrà– la legi­ti­mi­tat democràtica del Par­la­ment, de la seva pre­si­denta, Carme For­ca­dell, i del pre­si­dent Mas i els con­se­llers Ortega, Rigau i Homs.