Misteri irresolt

Com cada any, i que no s'acabi mai, Elx ha revis­cut la Festa. És a dir, el Mis­teri. Una sèrie enca­de­nada d'actes litúrgics o gens litúrgics que escla­ten el dia cone­gut com de la Mare de Déu d'Agost. O de l'Assumpció de la Mare de Déu, en ter­mes més estric­tes. Les cele­bra­ci­ons elxa­nes mar­quen dos punts màgics. Exces­sius. El pri­mer, la nit del dia 13, “de l'Albà”, per l'impacte de la pólvora con­tra el cel, durant la coetà, i per la llu­minària que encén la ciu­tat quan els pirotècnics llan­cen la pal­mera de la Mare de Déu. El segon, el mateix 15, quan a la basílica de Santa Maria es repre­senta “la Festa”. Si la Nit de l'Albà ensor­deix les ore­lles i enllu­erna els ulls, l'ascensió al cel del cos de Maria remou tots els sen­tits. Es fa difícil d'expli­car-ho a qui no ha tin­gut el conei­xe­ment d'assis­tir-hi. Un arte­facte, l'ara­celi, baixa de la part més alta de la cúpula qua­tre àngels, que inter­pre­ten una cançó bellíssima acom­pa­nyats d'una gui­tarra, una arpa i dos gui­tar­rons. Quan ascen­dei­xen de nou ho fan acom­pa­nyats de l'Assumpta, la imatge de la Mare de Déu, que és coro­nada al cel. Moment en què àngels i tra­mois­tes dei­xen caure una pluja d'ori­pell, la gen­tada irromp en vis­ques i les cam­pa­nes de Santa Maria repi­quen a des­tall. Si vostè no sap què és la man­grana, la joïà o el ter­nari, vostè no sap res. I l'any que ve hau­ria de resol­dre aquest des­co­nei­xe­ment total viat­jant a Elx, la ciu­tat on el català no salva ni una d inter­vocàlica. Després, ja podrà pujar al cel o bai­xar a l'infern tran­quil.