Otegi, amunt i avall

El 25 de setem­bre, abans de les espa­nyo­les i les cata­la­nes, que pot­ser tam­poc tri­ga­ran gaire, hi haurà elec­ci­ons bas­ques. Serà l'ocasió de com­pro­var si el naci­o­na­lisme –el basc– encara és hegemònic, si es manté l'embran­zida de Pode­mos, el nivell de resistència del PSE-PSOE i del PP i, final­ment, la força d'Arnaldo Otegi com a can­di­dat de l'esquerra abert­zale. Una nova prova de foc democràtica. Alte­rada, però. Perquè el govern de l'Estat, efecte i con­seqüència alhora de la intran­sigència dels sec­tors més aspres, ha ins­tat la fis­ca­lia de l'Estat perquè impe­deixi que Otegi sigui can­di­dat. La pugna dura fa set­ma­nes, amb dos argu­ments con­tra­dic­to­ris con­tra les cor­des. El pri­mer apel·la a la inha­bi­li­tació que pesa sobre el líder abert­zale. El segon addu­eix la vali­desa d'algu­nes sentències prèvies i sosté que la pena com­ple­mentària, la inha­bi­li­tació, penja de la prin­ci­pal, la con­demna a presó, que Arnaldo Otegi ja ha com­plert amb escreix. Però, per sobre dels argu­ments, hi ha la decisió i l'estratègia. Otegi cada dia s'assem­bla més a alguns inde­pen­den­tis­tes cata­lans i avui diu negre quan ahir va dir blanc. Amunt i avall. Un dia sem­bla dis­po­sat a deso­beir i encen­dre la bar­raca i l'endemà remuga i afirma que si els tri­bu­nals man­te­nen la inha­bi­li­tació, recor­rerà man­sa­ment al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Dins o fora? No se sap. Segu­ra­ment, Arnaldo Otegi vol­dria deso­beir, però dubta, pot­ser amb raó, de l'obs­ti­nació i la força dels qui li farien cos­tat. Euskadi, com Cata­lu­nya, fa cara de drama ham­letià.