Acudits polítics

L'art de l'acu­dit polític no passa la seva millor època. És cert que pro­gra­mes com Polònia han con­ver­tit la política en comèdia d'entre­te­ni­ment gràcies a uns guio­nis­tes excep­ci­o­nals que domi­nen la tècnica del gag, però estic pen­sant en l'acu­dit pun­tual que cor­ria de boca en boca per posar en evidència un deter­mi­nat diri­gent. Pot­ser perquè els per­so­nat­ges de pri­mera línia no gene­ren prou carisma, penso en unes elec­ci­ons ame­ri­ca­nes de fa temps. Davant la medi­o­cri­tat dels can­di­dats la gent es con­so­lava: “Va, nois, ani­meu-vos! Pen­seu que només pot sor­tir-ne ele­git un dels dos.” Un famós ins­pi­ra­dor d'acu­dits va ser el gene­ral De Gau­lle i el sen­tit pompós que tenia de la seva pròpia figura. El gene­ral va sot­me­tre els fran­ce­sos a diver­sos ple­bis­cits. Men­tre recomp­ta­ven els vots en una d'aque­lles vota­ci­ons el gran home s'estava afai­tant. Un mis­sat­ger li porta els pri­mers resul­tats a la seva esposa. La dona, tot emo­ci­o­nada, corre cap al bany i exclama: “Mon Dieu, mon Dieu, mon Général, estem gua­nyant!” De Gau­lle segueix afai­tant-se i li con­testa fre­da­ment: “Yvonne, t'he dit mil vega­des que quan estem sols em pots dir Char­les.” En els sis­te­mes tota­li­ta­ris l'acu­dit és una arma política de con­seqüències impre­vi­si­bles. L'enginy clan­destí per­met posar distància a la infor­mació ofi­cial. Els tirans no supor­ten l'humor. Cada acu­dit els afe­bleix: cons­ti­tu­eix una petita revo­lució, un flash de dig­ni­tat pre­ser­vada... que pot cos­tar per­se­cució, tor­tura o la vida. En tri­a­rem un de molt cone­gut de l'època de Sta­lin que és adap­ta­ble a qual­se­vol tirà de la història. Som en un camp de tre­balls forçats soviètic. Un pre­so­ner fa pre­gun­tes als altres. “I tu, què has fet?”: “Vaig par­lar mala­ment del cama­rada Popov el 1939.” “I tu?”: “Vaig par­lar bé del cama­rada Popov el 1940.” “I tu, què vas fer?”, li diu al ter­cer: “Jo sóc el cama­rada Popov.” La capa­ci­tat humana per a la cre­a­ti­vi­tat lingüística es mani­festa esplen­do­ro­sa­ment en l'humor. Un raco­net de resistència indes­truc­ti­ble.