Bajanades SA

El 1970 va aparèixer Le sot­ti­sier de l'Europe, una guia de tòpics malig­nes sobre les bes­ti­e­ses con­tra la resta de països euro­peus. A Bar­ce­lona va edi­tar-lo Bar­ral Edi­to­res. ¿No seria bo, al cap de 46 anys, edi­tar un lli­bre paral·lel sobre les fra­ses poca-sol­tes que sen­tim aquests dies sobre la reso­lució del cul de sac elec­to­ral espa­nyol? Mul­ti­pli­ca­des pels con­ter­tu­li­ans, que qua­li­fico d'opi­ni­a­tres, que sor­pre­nen perquè diuen amb èmfasi bes­ti­e­ses que tot­hom sap i que, a més, cobren per dir-les. Quan sento apel·lar al seny, al sen­tit patriòtic, a la gene­ro­si­tat política, a l'amor a la pàtria, etcètera, per tal de sor­tir de l'atzu­cac on ens han enfon­sat polítics que ens recla­men ara el seu vot, tot se'm cap­gira i em vénen ganes d'enviar-los a pas­tar fang. ¿O és que con­si­de­ren una mos­tra de cor­recció política la dita Llei Mor­dassa, o la política d'Ense­nya­ment, o les ven­jan­ces de còmic bar­roer del minis­tre d'Hisenda con­tra qui el cri­tica, o la men­tida sis­temàtica (i d'aires sibil·lins) sobre les dades de pobresa a la nos­tra Pell de Brau o sobre l'endeu­ta­ment “del país que más crece”?

Amb un afe­gitó esperpèntic: l'amenaça que, si qui ha estat insul­tat sis­temàtica­ment de falta de sen­tit d'Estat no s'obre de cames a les ame­na­ces dels vells gover­nants (¿?), hau­rem de tor­nar a votar el dia de Nadal. “Oh tragèdia!”, direm, men­ti­ders com som, en veu alta. Però sos­pito que és l'estímul més sòlid per mirar d'acon­se­guir les con­di­ci­ons de pos­si­bi­li­tat d'aques­tes ter­ce­res elec­ci­ons: ens poden alli­be­rar de ten­dresa pro­gra­mada (i que té la Casa Reial com a pri­mer espònsor) de les fes­tes nada­len­ques. Ara sí que serà bo ser pre­si­dent de mesa. O inter­ven­tor. O apo­de­rat, el ter­ri­ble dia de Nadal!