Català, poc

Fa pocs dies, abans que Ciu­ta­dans tornés a posar sobre la taula la pro­posta de posar fi a la immersió lingüística a casa nos­tra per pas­sar al tri­lingüisme, una per­sona comen­tava que el tema d'on es parla més o menys català “ja és molt cone­gut”. Però els comen­ta­ris apa­re­guts arran de la pro­posta del par­tit d'Albert Ribera demos­tren que la rea­li­tat és molt dife­rent. Men­tre uns insis­tei­xen a denun­ciar la per­se­cució del cas­tellà a Cata­lu­nya, els altres no són, o som, prou cons­ci­ents de quin és el ver­ta­der pano­rama de la nos­tra llen­gua. Fins i tot a les nos­tres comar­ques, on no val allò famós del Girona, rai! Com que torna a estar d'actu­a­li­tat, ara pot ser un bon moment per fer un recor­da­tori i una petita radi­o­gra­fia de l'estat del català. Per si algú tenia algun dubte, és la llen­gua habi­tual de només el 50% dels giro­nins. Exac­ta­ment el 51,45%, segons les dades ofi­ci­als més recents, bas­tant lluny del 74% de les Ter­res de l'Ebre, que és on es regis­tren nivells més alts. O sigui que, en con­tra de la per­cepció que es pugui tenir, la mei­tat dels giro­nins no fa ser­vir el català com a llen­gua habi­tual. Si ho extra­po­lem a tot Cata­lu­nya, només el fa ser­vir com a llen­gua habi­tual un de cada tres cata­lans. És cert que més del 90% l'entén i prop del 80% el sap par­lar, però de què ser­veix si després no es fa ser­vir? Aquesta és la qüestió. Ampliar l'ús social del català con­ti­nua sent una assig­na­tura pen­dent, fins i tot a les comar­ques giro­ni­nes. I això passa no sola­ment per incor­po­rar nous par­lants, sinó també per evi­tar-ne la fuga. N'hi ha que es pre­o­cu­pen per la immersió lingüística a les esco­les i pot­ser no saben que men­tre que a l'aula, i a casa, molts dels alum­nes par­len en català, quan sur­ten al pati o en el seu entorn d'amis­tats, la llen­gua passa a ser el cas­tellà. Fins i tot quan són en teo­ria cata­la­no­par­lants. Ho són de moment, perquè és clar que si aquesta tendència con­ti­nua, es con­ver­ti­ran en cas­te­lla­no­par­lants i el català el reser­va­ran per a la inti­mi­tat, i encara gràcies. No saben expli­car per què ho fan, no saben per què aban­do­nen la seva llen­gua materna pel cas­tellà, però està clar que si passa vol dir que alguna cosa no rut­lla. És indis­cu­ti­ble que la immersió ha aug­men­tat el conei­xe­ment del català, però tam­poc no ha estat la solució a tots els pro­ble­mes de la nos­tra llen­gua ja que el seu ús social encara és lluny de ser l'òptim.