‘White summer'

La visita de cada any als parents que tenen casa esti­val a l'Empordà. Ens diuen que aquest cop ens tenen reser­vada una sor­presa ves­per­tina. En els ter­renys fins ara cul­ti­va­bles d'una masia del terme de Pals té lloc un white sum­mer, i ens hi con­dui­ran. Un white sum­mer, un mer­cat cre­pus­cu­lar a l'aire lliure. S'hi ven roba i coses de casa, i dis­posa de mol­tes para­des de men­jar. Obre de set del ves­pre a una de la mati­nada, i a dos quarts de vuit aga­fem el cotxe i ens hi enca­mi­nem. A la segona rotonda, recu­lem. Hi ha tanta cua que ens hi toca­rien les deu. He tin­gut temps de pen­sar que es deu dir white sum­mer evo­cant les nits blan­ques de Dos­to­ievski. Aquí no sem­bla que hagi de nevar ni es veu per enlloc l'abric de Dos­to­ievski, però enda­vant. Vull dir enrere. M'informo del mer­cat que ja no veuré. Fan pagar cinc euros per entrar-hi i has d'apar­car a la quinta forca per acce­dir al recinte mer­can­til. Els meus guies ho volen embe­llir, però jo veig unes para­des com les d'un mer­cat de dis­sabte. No, més ben posa­des. El terra és pla? És ple de bonys.

Als esti­ue­jants se'ls ha d'entre­te­nir. Els fes­ti­vals de Cap Roig i Pera­lada i la Schu­bertíada del l'amic Jordi Roch, entre altres ofer­tes musi­cals, per­se­guei­xen aquest objec­tiu: que els esti­ue­jants no s'avor­rei­xin. Però és clar, l'òpera, els lie­der i ni els grups de rock no són asse­qui­bles per a tot­hom. Aquí entra en acció el car­rer de les boti­gues de Platja d'Aro, una Andorra sense pas­sar fron­tera i arran de mar. Per què hi ha tan­tes boti­gues a Platja d'Aro i també a Palamós, Begur i altres punts de la Costa Brava? Per dis­treure la gent, no cavil·lin més. Hi ha demanda? La dels esti­ue­jants que fora de les hores de platja s'enso­pei­xen. Ara, el white sum­mer. És com la nit dels museus o la nit de les boti­gues. S'hi troba el mateix que de dia però la nit ho fa tot mig clan­destí i, per tant, emo­ci­o­nant. Com si infrin­gis­sis alguna llei, ara que la llei està per sobre de tot i tot­hom parla de la llei. El white sum­mer és també com La Roca Village, o com qual­se­vol superfície de transacció i pas­seig comer­cial, però els bonys el fan sil­ves­tre. A Platja d'Aro no podrien fer pagar per acce­dir al car­rer de les boti­gues perquè el terra és llis.

Ens atu­rem a Pals, on aca­bem com­prant un quilo d'arròs. Dos euros amb cin­quanta en una botiga, dos amb noranta en una altra i tres amb deu a l'altra. Em diuen que depèn de la marca però em sem­bla que depèn de la botiga. Em quedo el de tres amb deu perquè és l'última botiga, són les deu i ja tenen ganes de ple­gar. Des del mira­dor que Josep Pla deia que ofe­ria la millor vista de Cata­lu­nya es divisa la res­plen­dor i l'ebu­llició del white sum­mer. Veus les Medes? Una mica a l'esquerra. Efec­ti­va­ment és la millor vista de Cata­lu­nya. I il·lus­tra­tiva, a l'estiu i de nit.