És hora dels polítics

Fa gai­rebé un any que el poble de Cata­lu­nya, en unes elec­ci­ons amb la més gran par­ti­ci­pació de tota la democràcia, va ele­gir un Par­la­ment amb majo­ria abso­luta inde­pen­den­tista. Un Par­la­ment inde­pen­den­tista molt trans­ver­sal, que va des dels con­ser­va­dors, pas­sant per la soci­al­de­mocràcia, fins als movi­ments d'extrema esquerra i anti­ca­pi­ta­lista. A diferència del Par­la­ment escocès, que té un únic par­tit inde­pen­den­tista (actu­al­ment no té majo­ria abso­luta), el Par­la­ment català pre­senta un pano­rama molt divers. Aquest fet objec­ti­va­ment és posi­tiu, perquè vol dir que ciu­ta­dans de dife­rents o molt dife­rents posi­ci­ons polítiques, apos­ten per la inde­pendència. Per tant el procés cap a la lli­ber­tat naci­o­nal s'ha de fer ajun­tant totes aques­tes diferències. I aquesta unió de par­tits tan dife­rents sovint fa difícil i com­pli­cada l'entesa.

Aquesta diver­si­tat política, que és posi­tiva, és a la vegada font de con­flic­tes. Però mai aquests con­flic­tes i divergències ens poden fer per­dre l'objec­tiu final. Ara, després d'un any d'una con­vivència més o menys con­vulsa, és l'hora d'anar braç a braç cap a la des­con­nexió. En el pro­grama de Junts pel Sí i de la CUP ens la plan­te­ja­ven en 18 mesos. Ja en que­den pocs i no poden fallar.

Pri­mer de tot el pre­si­dent, Puig­de­mont, ha de superar la moció de con­fiança, que tot indica que no tindrà pro­ble­mes. El 28 de setem­bre s'ha de con­fir­mar. Després el Par­la­ment ha d'apro­var el pres­su­post del 2017. El govern i la CUP ho han de nego­ciar. I passi el que passi han d'arri­bar a un acord. És abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble. Si fos al con­trari, tot el procés cap a la inde­pendència podria des­car­ri­lar. I com a mínim tar­daríem una dècada a tor­nar-lo a posar en marxa.

Aquesta vegada els polítics no ens poden fallar. Tot fa pre­veure que no falla­ran. Din­tre, més o menys, d'un any. El procés haurà arri­bat a bon terme. El govern i el Par­la­ment han de tre­ba­llar per tenir a punt les lleis de segu­re­tat social cata­lana, agència tri­bu­ta­ria pròpia i llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica. Segons totes les infor­ma­ci­ons sem­bla que tot està gai­rebé enlles­tit. Fal­tarà el pas defi­ni­tiu de l'apro­vació d'aques­tes lleis pel Par­la­ment. Lla­vors es con­vo­carà un referèndum d'acord amb la lega­li­tat cata­lana.

Quina serà la res­posta del govern cen­tral i dels par­tits espa­nyo­lis­tes? El govern del PP o qual­se­vol altre ho por­tarà al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i aquest, amb fide­li­tat abso­luta a la volun­tat del govern cen­tral, decla­rarà incons­ti­tu­ci­o­nals totes aques­tes lleis. Pos­si­ble­ment pro­ces­sarà tant la pre­si­denta del Par­la­ment com el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i tot el seu govern. És lla­vors que es pro­duirà l'ano­me­nat xoc de trens. I és ales­ho­res quan la ciu­ta­da­nia ha de res­pon­dre mas­si­va­ment, pacífica­ment, però també amb con­tundència. Si hem de sor­tir tres mili­ons per defen­sar la nació cata­lana, les seves ins­ti­tu­ci­ons i el seu govern, hi sor­ti­rem.

Serà l'hora de demos­trar la força del poble i la uni­tat d'aquest poble mal­grat les diferències polítiques i ideològiques. Serà l'hora de mesu­rar fins on estem dis­po­sats a aguan­tar la pressió de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les, les ame­na­ces i el blo­queig econòmic i polític. Serà el moment en què l'ANC, Òmnium, l'AMI i totes les for­ces i enti­tats sobi­ra­nis­tes faran cos­tat al govern, al Par­la­ment, legítims repre­sen­tants del poble català. No serà fàcil. Tin­drem difi­cul­tats. Però gua­nya­rem. La democràcia no pot ser vençuda. L'Onze de Setem­bre d'enguany serà només un ape­ri­tiu del plat fort que està per caure.