Divendres, més

No hi ha més cera que la crema. I la que crema és rància. I agra. Ahir Mari­ano Rajoy no va acon­se­guir els 176 dipu­tats que neces­sita per ser inves­tit pre­si­dent del govern espa­nyol. Llo­ats siguin els déus! Sor­pre­nent­ment, el líder del PP s'ha deci­dit a tre­ba­llar... i deba­des! Diven­dres ho tor­narà a inten­tar. I tor­narà a fra­cas­sar. Allò que Rajoy no ha estat capaç d'acon­se­guir en mesos no ho resoldrà ara en dos dies. Dis­sabte, doncs, hi haurà més espera. Avançant cap a l'any en fun­ci­ons. No deu ser tan greu, perquè els deno­mi­nats “poders fàctics” no s'inqui­e­ten. La Unió Euro­pea no sem­bla gaire escal­dada encara amb Espa­nya, els mer­cats finan­cers no cas­ti­guen la prima de risc espa­nyola i la gran empresa i la gran banca autòcto­nes ni tan sols es gra­ten la coïssor, i van fent. Tran­quil·lament, doncs, el sis­tema polític espa­nyol s'enca­mina a les ter­ce­res i nada­len­ques elec­ci­ons. Els únics que sem­blen aler­tats, irònica­ment inqui­ets, són els edi­to­ri­als dels grans dia­ris inter­na­ci­o­nals. Però tam­poc no passa res, perquè qui se'ls mira? L'ano­ma­lia espa­nyola pren encara més volada. Hi hau­ria algun sis­tema per entrar en la nor­ma­li­tat occi­den­tal? Òbvi­a­ment, les ter­ce­res elec­ci­ons, no. Espa­nya dei­xa­ria d'estar “en fun­ci­ons”, sem­pre que pre­ten­gui man­te­nir-se viva, si el PSOE se l'embeinés i s'abs­tingués en la inves­ti­dura de Mari­ano Rajoy o si Pedro Sánchez recu­perés la ini­ci­a­tiva i estigués dis­po­sat a convèncer la tropa de Pode­mos i la insurgència cata­lana. Diven­dres, més. I a l'octu­bre, més encara. Uf!