Futbol i llibres a la ràdio

Saül Gor­di­llo, l'amic i com­pany Saül, ha mul­ti­pli­cat les hores que Cata­lu­nya Ràdio dedi­carà als esports, i un sec­tor de gent se n'ha excla­mat. Quan dic esports s'entén que vull dir fut­bol i, quan dic fut­bol, que vull dir el Barça. Saül Gor­di­llo ha acce­dit al càrrec de direc­tor de Cata­lu­nya Ràdio impo­sant-se que l'emis­sora recu­peri les audiències que la com­petència li birla. Vol que torni a ser “líder”, paraula d'encuny espor­tiu que porta molta intenció. En Saül és un peri­o­dista for­mat en la infor­mació local, que és la que fa tre­pit­jar el ter­reny i conèixer la gent que hi viu. Ha detec­tat que la gent vivent a Cata­lu­nya vol Barça, i li'n ser­veix. La com­petència radiofònica o tele­vi­siva fa igual. No som més que un club, i estaré molt con­tent si en Saül acon­se­gueix l'objec­tiu perquè els èxits dels amics, com els dels fills, em dei­xen més satis­fet que els pro­pis. He dit fills, i en Saül ja m'ha entès.

Els que s'inco­mo­den amb la insistència sem­pre diuen que aques­tes hores d'emissió es podrien dedi­car als lli­bres. Quina mania amb els lli­bres. Ja n'hi ha prou de l'equi­pa­ració. Què farien en tanta estona? Expli­car-nos l'argu­ment i el final de les novel·les com es fa amb els par­tits del Barça? A mi m'agrada lle­gir, com m'agrada la música i el cine, però tro­ba­ria molt pesat i molt con­tra­pro­du­ent que durant hores i hores, en pro­gra­mes espe­ci­als i al final de cada but­lletí de notícies, en Ramon Sol­sona, que acaba de treure novel·la, en Sal­va­dor Bro­tons o l'Albert Serra ens expli­ques­sin si han dor­mit bé o no, si aquell dia han escrit una pàgina o n'han escrit dues, si hi ha un músic que durant l'assaig ha des­a­fi­nat però que con­fia que el dia de sal­tar a l'audi­tori tot sor­tirà bé o que la pròxima pel·lícula serà genial com totes les altres. Després hi hau­ria els edi­tors, que ens dirien com man­te­nen els autors en forma, com s'ho fan per fit­xar o superar els de l'edi­to­rial contrària, si haurà gole­jada per Sant Jordi, o que “la lite­ra­tura és així”, si la gole­jada no es pro­du­eix. Aquesta capa­ci­tat de resistència queda reser­vada als afi­ci­o­nats al Barça. De vega­des dic –però dec estar equi­vo­cat– que el peri­o­disme espor­tiu haurà fet el gran avanç el dia que trobi una alter­na­tiva a les decla­ra­ci­ons dels juga­dors i entre­na­dors. Ara ima­gi­nin que hagués de dir el mateix de la infor­mació cul­tu­ral.

Els que volen lli­bres per fut­bol no for­mu­len el mateix desig quan es tracta de la infor­mació política. Aquests dies no sé quan­tes vega­des he sen­tit els aspi­rants a for­mar govern a Espa­nya pro­nun­ciar les matei­xes parau­les pro­jec­ta­des sobre l'opo­sició, que s'hi torna també amb les matei­xes parau­les. Saül, el dia que tro­bis una alter­na­tiva a les decla­ra­ci­ons i rodes de premsa dels polítics, de tots els polítics, també els del “procés” i els seus con­tra­ris, l'audiència serà tota teva.