Política
Catalunya amb ulls extremenys
Un grup de veïns de Mata de Alcántara (Càceres) han passat uns dies al municipi anoienc de Santa Margarida de Montbui
Admeten que reben una visió distorsionada del procés sobiranista català
Un grup de veïns del petit poble extremeny de Mata de Alcántara han passat uns dies a Santa Margarida de Montbui per celebrar els 20 anys del seu agermanament. Junts han celebrat el Dia d'Extremadura –8 de setembre– i la Diada.
L'alcalde del municipi anoienc, Teo Romero, creu que l'agermanament continua viu “perquè respon a una realitat, que és la procedència de molts veïns i la relació que mantenen”. Luis Amado Galán, alcalde del poble extremeny, coincideix amb el seu homòleg i assegura que per això l'agermanament “dia a dia s'enforteix”.
Sobre el nombre de veïns de Montbui amb arrels a Mata, Galán no dubta a dir que a dia d'avui “hi ha més matiegos vivint a Montbui que a Mata de Alcántara”. El municipi extremeny té 320 habitants.
La visita arriba en ple procés sobiranista, un fet que no ha passat desapercebut als visitants. L'alcalde extremeny, del PSOE, no entén “com s'ha arribat a aquesta situació existint tants llaços d'unió”. Teo Romero celebra que “vinguin i vegin com és la realitat”. El batlle anoienc, del PSC, mostra la seva “voluntat de suma, no de separació”.
En Daniel, un dels joves que ha vingut en la visita, té amistat amb joves de Montbui que passen les vacances al poble extremeny. Abans d'aquest viatge, els va preguntar “si passaria res per portar una samarreta que porta una bandera petita d'Espanya, i em van dir que no passava res, però que segons amb qui em trobés... l'he portada, però no sé si me la posaré”.
Les banderes, però estelades, és el que més han visualitzat del moment que viu el país. En Daniel reconeix que “només hi ha les banderes, no veiem res més”. Una altra de les joves, la Teresa, se sorprenia de veure un balcó amb una estelada i un altre amb una bandera espanyola. A la Sandra, una altra veïna del poble extremeny, li va cridar l'atenció “una estelada enorme al campanar de l'església”. La Sandra no dubta a reconèixer que “véns amb por, a veure què et diran, però després arribes aquí i només hi ha molta bandera”.
Tots coincideixen a dir que probablement els arriba una imatge distorsionada del que està passant a Catalunya. La Teresa hi afegeix que “no n'hi ha per a tant, en realitat estàs com a casa”.