Represàlies diplomàtiques sense precedents

La reso­lució apro­vada diven­dres pas­sat al Con­sell de Segu­re­tat de l'ONU que declara il·legals les colònies en ter­ri­to­ris pales­tins ocu­pats con­ti­nua por­tant cua. La pro­posta havia de ser pre­sen­tada en prin­cipi per Egipte, però final­ment va ser pro­po­sada per Veneçuela, Malàisia, el Sene­gal i Nova Zelanda. La nove­tat va ser que els Estats Units, que han apli­cat sis­temàtica­ment el dret a vet a favor d'Israel, aquesta vegada es van abs­te­nir, tot i les peti­ci­ons del govern isra­elià perquè no ho fes, i va faci­li­tar la seva apro­vació.

En ple dia de Nadal, Israel va cri­dar els ambai­xa­dors dels estats mem­bres del Con­sell de Segu­re­tat que van votar a favor de la reso­lució 2334 –el Sene­gal, Nova Zelanda, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, el Japó, Ucraïna, Egipte, Angola, l'Uru­guai i l'Estat espa­nyol– i els va amenaçar de pren­dre mesu­res en con­tra. Segui­da­ment va reti­rar els seus ambai­xa­dors i va con­ge­lar les rela­ci­ons diplomàtiques amb Nova Zelanda i el Sene­gal, ja que amb els altres dos estats pro­mo­tors –Veneçuela i Malàisia– no hi manté rela­ci­ons.

El pri­mer minis­tre, Ben­ja­min Neta­nyahu, visi­ble­ment molest prin­ci­pal­ment amb els EUA, va orde­nar als seus minis­tres que fins a la presa de pos­sessió de Donald Trump, el 20 de gener, s'abs­tin­guin de viat­jar als països que van votar a favor de la reso­lució i que no es reu­nei­xin amb cap repre­sen­tant dels seus governs.

“Aquells que estan con­tra nosal­tres seran der­ro­tats, perquè paga­ran un preu diplomàtic i econòmic per les seves acci­ons con­tra Israel”, va adver­tir Neta­nyahu la nit de Nadal per tele­visió en encen­dre la pri­mera espelma del cane­lo­bre de la festa de la Hanukkà, que com­me­mora un alçament en armes dels jueus en el segle II abans de Crist.

Les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes temen que el Con­sell de Segu­re­tat aprovi una segona reso­lució abans de la sor­tida de Barack Obama en la qual s'esta­blei­xin els paràmetres per rei­ni­ciar les con­ver­ses de pau entre isra­e­li­ans i pales­tins. La pròxima con­ferència inter­na­ci­o­nal con­vo­cada per París a mit­jan gener podria ser­vir també com a pla­ta­forma perquè la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal inter­vin­gui i expressi la seva posició res­pecte a la reso­lució de l'enquis­tat con­flicte.

Mal­grat la reso­lució de con­demna, les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes pla­ne­gen apro­var aquesta set­mana noves cons­truc­ci­ons d'assen­ta­ments, entre les quals hi ha 618 habi­tat­ges al ter­ri­tori palestí ocu­pat de Jeru­sa­lem Est. Demà es reu­nirà el Comitè Local de Pla­ni­fi­cació i Cons­trucció de Jeru­sa­lem en el qual s'espera que s'apro­vin 282 habi­tat­ges a l'assen­ta­ment de Ramat Shlomo, 140 en el de Pis­gat Zeev i 216 més a Raot, a més d'altres que podrien afe­gir-se a aquests dos últims.

Aquest ha estat l'últim capítol, i el més tens, de vuit anys de males rela­ci­ons entre els EUA i Israel per les grans diferències ideològiques entre Obama i Neta­nyahu, i prin­ci­pal­ment per la mala química entre els dos diri­gents. El pri­mer minis­tre isra­elià creu que les rela­ci­ons seran molt millors amb Trump com a pre­si­dent. Aquest, després de l'apro­vació de la reso­lució, va dir que tot serà molt dife­rent a par­tir del dia 20 quan sigui inves­tit pre­si­dent en con­si­de­rar que el text apro­vat és una gran der­rota per a Israel i fa més difícil acon­se­guir la pau.