La incògnita Puigdemont

Ningú acaba de creure's del tot que Car­les Puig­de­mont no serà can­di­dat en unes pròximes elec­ci­ons a la Gene­ra­li­tat, mal­grat que des dels pri­mers dies que va ser inves­tit ha man­tin­gut que asso­lia el càrrec fins al referèndum que té pre­vist con­vo­car com a molt tard el mes de setem­bre. El seu com­promís, per tant, s'aca­ba­ria aquest any. Ningú s'ho acaba de creure. La incre­du­li­tat és deguda al fet que en el món de les estratègies de la política cata­lana, fins i tot de la seva for­mació, es gene­ren dub­tes fins i tot quan es diu la veri­tat i no es vol men­tir.

La incògnita Puig­de­mont ali­menta els movi­ments suc­ces­so­ris dins del PDe­CAT. La con­se­llera Neus Munté i la pre­si­denta de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, Mercè Conesa, són les per­so­nes que apa­rei­xen amb més força com a alter­na­ti­ves. No es des­carta del tot l'expre­si­dent Artur Mas, tot i que supo­sa­ria poca reno­vació. En els dar­rers mesos no ha estat en la política activa.

El govern no l'ha uti­lit­zat, tal com havia dit, com a repre­sen­tant en esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals, menys ahir, que va viat­jar fins a Lis­boa per assis­tir als actes fune­ra­ris de l'expre­si­dent por­tuguès Mário Soa­res.

Per al fun­ci­o­na­ment diari i lluny de l'estratègic no és bo que l'actual pre­si­dent con­vis­qui amb la incògnita de la seva con­tinuïtat. Per posar alguns exem­ples allu­nyats de la política. El Vaticà anun­cia d'un dia per l'altre els can­vis en la seva cúpula de car­de­nals, lle­vat de les jubi­la­ci­ons que són degu­des a l'edat. El mateix fan enti­tats com ara La Caixa, amb els anun­cis ines­pe­rats de dar­rera hora dels diven­dres i tan­tes altres ins­ti­tu­ci­ons que no volen ali­men­tar els movi­ments suc­ces­so­ris.

Ni els seus ni l'opo­sició s'aca­ben de creure que Puig­de­mont llanci la tova­llola aquest any. Ja es veurà. De moment, és l'únic que pot con­vo­car elec­ci­ons i ofi­ci­al­ment encara que­den tres anys...