Política

política catalana

Els independents recuperen posicions i volen visibilitat

Hi ha cinc vegades menys representants que a l'inici de la democràcia, però el doble que el 2003

Osona aposta per fer un front comú a nivell de Catalunya

Els inde­pen­dents recu­pe­ren posi­ci­ons a la regió i en les últi­mes elec­ci­ons muni­ci­pals han cres­cut en vots i en nom­bre de regi­dors pre­sents als ajun­ta­ments fins a situar-se a nivells del 1999. En aquest man­dat hi ha més del doble de repre­sen­tants locals pro­vi­nents d'agru­pa­ci­ons d'elec­tors que el 2003, any en què la força d'aques­tes llis­tes no vin­cu­la­des a cap par­tit polític va arri­bar al seu mínim. Tot i això, des de la recu­pe­ració de la democràcia, aquesta opció havia per­dut molt de pes i ara hi ha cinc vega­des menys regi­dors inde­pen­dents que el 1979.

Les agru­pa­ci­ons d'elec­tors van rebre 12.598 vots en les últi­mes muni­ci­pals i van acon­se­guir 138 regi­dors a la regió. Són la ter­cera opció més votada a Osona, el Sol­sonès i al Moianès, i la quarta al Bages, el Ber­guedà i l'Anoia. Els alcal­des inde­pen­dents rei­vin­di­quen la seva auto­no­mia pel fet de no estar lli­gats a for­ma­ci­ons polítiques, apos­ten pel muni­ci­pa­lisme i asse­gu­ren que la des­vin­cu­lació del sis­tema de par­tits els per­met pren­dre deci­si­ons tenint en compte només l'interès del poble i els faci­lita els pac­tes a l'hora de gover­nar. Cre­uen que cal tenir més visi­bi­li­tat.

Des d'Osona, per exem­ple, l'alcalde de Roda de Ter (IPR) i con­se­ller comar­cal, Albert Serra, aposta per reu­nir tots els repre­sen­tants de les agru­pa­ci­ons d'elec­tors de Cata­lu­nya per com­pro­var quina força tenen i per poder inci­dir en temes de país. Segons Serra, des de la comarca es vol pro­moure que els inde­pen­dents tin­guin repre­sen­tació a l'AMI, que s'ha com­promès a reu­nir-los. L'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Maria Batanés (GFP), coin­ci­deix que cal “un nexe d'unió” que posi fi a la “dis­persió” que hi ha més enllà de l'àmbit local i comar­cal. En canvi, l'alcal­dessa d'Avià, Patro­cini Canal (SA), no ho veu tan neces­sari. Atri­bu­ei­xen a la des­a­fecció amb els par­tits polítics la tendència a l'alça d'aquesta opció.

El major pes a Osona

Osona és la comarca amb més presència d'inde­pen­dents, amb 60 regi­dors ele­gits i tres con­se­llers comar­cals, i on tra­di­ci­o­nal­ment les agru­pa­ci­ons d'elec­tors han tin­gut més èxit. Una mos­tra és la presència que va tenir Inde­pen­dents de Progrés Muni­ci­pal, que es va cons­ti­tuir com a par­tit polític. Hi ha, però, casos de con­nexió amb for­ma­ci­ons polítiques com el de Fol­gue­ro­les, on els inde­pen­dents han manat els últims anys i l'alcalde ha fit­xat pel PEDe­CAT, o a Mun­ta­nyola, on l'alcalde ha fet el procés invers. A Sant Pere de Torelló, l'alcalde, Jordi Fàbre­gas, pri­mer estava vin­cu­lat a ICV i ara, a ERC. A Tona, on Tona Futur havia gover­nat 3 man­dats, no s'hi van pre­sen­tar en les elec­ci­ons del 2015.

A l'Anoia tenen una presència impor­tant i a Vila­nova del Camí, de les set for­ces repre­sen­ta­des qua­tre són par­tits inde­pen­dents. I a la comarca la marca Veïns amb Veu ha obtin­gut repre­sen­tació a Vila­nova i també a Santa Mar­ga­rida de Mont­bui, Calaf i Vall­bona d'Anoia. En total hi ha 17 regi­dors inde­pen­dents que van rebre prop de tres mil vots. Al Bages, Gent Fent Poble, que governa a Sant Fruitós, és un dels màxims exem­ples de grups inde­pen­dents en una comarca on hi ha 21 regi­dors i van rebre més de tres mil vots, tot i que al Con­sell Comar­cal no tenen repre­sen­tació. El mateix passa al Ber­guedà, on l'alcal­dia d'Avià per part de Som Avià és, junt amb Sagàs, una de les poques alcal­dies inde­pen­dents. Sense con­se­llers comar­cals, al 2015 les agru­pa­ci­ons d'elec­tors van tenir 18 regi­dors i més d'un miler de vots. Al Con­sell Comar­cal del Sol­sonès tenen dos repre­sen­tats i al Moianès, un. Van rebre mig miler de vots.

(Infor­mació reco­llida per G. Freixa, A. Agui­lar, C. Oli­ve­ras, M. Can­turri i Ò. López).

LES XIFRES

60
regidors
independents té Osona en el mandat actual. Té 3 consellers comarcals i és la comarca on té més pes.
7
consellers
comarcals d'agrupacions d'electors hi ha a la regió, tres a Osona, dos al Solsonès i 1 a l'Anoia i el Moianès.
21.000
vots de mitjana
han tingut les llistes independents. El 1979 va ser quan en van tenir més i el 2003, menys.
JOAN CARLES BATANÉS ALCALDE DE SANT FRUITÓS DE BAGES (GFP)

“Necessitem un nexe d'unió”

És el segon mandat que Gent Fent Poble governa a Sant Fruitós i l'alcalde, Josep Maria Batanés, diu que aquesta experiència els ha servit per adonar-se que el fet de no estar vinculats a cap partit els ha donat més llibertats a l'hora de pactar el govern. Creu que “podem explicar al ciutadà que l'opció que triem per a cada qüestió no té a veure amb tendències polítiques sinó amb el que és millor pel poble”. Batanés creu que cal “un nexe d'unió” dels grups independents a nivell nacional. “Hi ha una certa dispersió més enllà de l'àmbit comarcal”, diu. Sobre l'evolució de les formacions independents, creu que conservar un grup és complicat i que això pot explicar les davallades fins al 2003. Però alhora hi afegeix que segurament en últimes legislatures, molts ciutadans han votat independent per la desafecció amb els partits polítics. Considera que el fet d'haver de recollir signatures per presentar-se és bo perquè, “si no tenim prou suports, no ens presentem”.

PATROCINI CANAL ALCALDESSA AVIÀ (SOM AVIÀ)

“El poble és el nostre interès”

Aquest és el segon mandat de l'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal (Som Avià). Assegura que se sent “còmoda” i “lliure” sent independent. “Es resumeix amb el criteri que nosaltres treballem pel poble, fem servir el sentit comú i ens deixem d'ideologies i consignes”, assegura. Considera que una de les coses positives és que “no se'ns pot recriminar que prenem alguna decisió perquè volem anar al Consell o a la Diputació. El nostre únic interès és el poble i ho fem ben visible”. Sobre si la visibilitat és la mateixa formant part d'un partit polític que, sent independent, creu que el tema dels partits queda “molt esvaït als pobles”. “Hi ha gent que al cap de sis anys no sap si som d'un partit o no”, diu. Sobre l'alça dels independents els últims anys, considera que “els partits han col·laborat molt amb el fet que la gent que vol participar de la vida política del seu poble ho faci des d'un grup independent perquè la gent està una mica cremada amb els partits”.

Assegura que es tornaria a presentar com a agrupació d'electors, tot i que recorda que en anteriors conteses electorals altres formacions havien jugat durant la campanya a dir que arribarien menys subvencions si governava un partit independent. Assegura que s'ha sentit tractada igual a totes les administracions. Aposta perquè hi hagi més unió comarcal.

ALBERT SERRA ALCALDE RODA DE TER (IPR)

“Al país som part important”

Els independents de Roda es remunten al 1983, tot i que ha tingut diversos noms. Del 1999 al 2015 es va presentar com a marca blanca del PSC i el 2015 van tornar a optar per desvincular-se del partit polític. L'alcalde diu que “no ens sentíem representats” i, veient la deriva socialista en la qual no se sentien còmodes, van optar per recuperar els orígens. Assegura que “hi guanyem sent independents perquè ningú ens diu el que hem de fer i tenim plena autonomia. Treballem únicament i exclusivament pel poble independentment de les afinitats polítiques de cadascú, i això suma”. Albert Serra explica que a la reunió de l'assemblea d'electes d'aquesta setmana es va reivindicar el paper dels grups independents en els òrgans de l'AMI. “Som part important del país”, reivindica. I que això els ha portat a plantejar que cal reunir tots els independents del país per valorar quina força tenen i com es poden organitzar per tenir més visibilitat en temes de país, tenint en compte que a nivell comarcal aquest tipus de llista acostuma a tenir un 10% de representació. Sobre l'evolució de les llistes independents, recorda que als anys vuitanta hi havia moltes llistes independents i que als 90 a Osona tenien molta força, però que als anys 2000 va minvar. “Últimament hi ha hagut un repunt perquè molta gent defuig dels partits polítics perquè no et deus a ningú i fas les coses pensant només amb l'autonomia local, sense favors a ningú ni sense hipoteques”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia