Política

El producte del poder

Macron ha aconseguitdesmarcar-se d'Hollande i del seu mandat, del qual va ser un actor clau

I si Emma­nuel Macron fos l'home pro­vi­den­cial? La pre­gunta arriba des de l'esquerra i la dreta, des de França i fins i tot des d'Europa, temo­rosa per Marine Le Pen. La incògnita s'ins­tal·la. El jove can­di­dat, un des­co­ne­gut fins fa dos anys, bri­lla als son­de­jos i ali­menta pre­me­di­ta­da­ment l'ambi­valència, capaç com és de nave­gar-la. És un per­so­natge polièdric, de som­riure fàcil i seduc­tor, seriós i naïf, amant de les arts i del poder. Un polític encara sense ofici, però amb vocació.

Fill d'un matri­moni de met­ges d'Ami­ens, al nord, un dels moments defi­ni­to­ris de la seva vida li arriba aviat. Amb 15 anys, el jove Emma­nuel s'ena­mora de Bri­gitte Trog­neux, la seva pro­fes­sora de tea­tre i francès. Està casada, té 39 anys i tres fills, i el sen­ti­ment és recíproc però impos­si­ble. L'escàndol ho impregna tot i el nen s'eman­cipa amb 16 anys i és admès al selecte Liceu Henri IV del barri llatí de París, con­si­de­rat el millor de França. Després es gra­dua a Sci­en­ces Po, una de les gran­des écoles del país, però el camí ini­ciat, pro­totípic de tot alt càrrec francès, s'inter­romp i s'enrola a cur­sos de filo­so­fia.

La rebel·lia de Macron con­tra les con­ven­ci­ons cris­tal·litza així per segona vegada. És la mateixa que el por­tarà a plan­te­jar-se ser pre­si­dent abans dels 40, i la que, quan estira el xiclet de la seva sin­gu­la­ri­tat, el fa pro­cla­mar-se anti­sis­tema. Res més lluny. Després del seu període filosòfic, reprèn la ruta de l'ortodòxia acce­dint a l'eli­tista Escola Naci­o­nal d'Admi­nis­tració, l'ENA, fac­to­ria d'alts fun­ci­o­na­ris i pre­si­dents. D'allà, entrarà al cos d'ins­pecció de finan­ces, on viu un altre ins­tant deci­siu: l'ins­pec­tor en cap, Jean-Pierre Jouyet, un dels fun­ci­o­na­ris més influ­ents del poder polític, l'apa­drina. Jouyet és amic per­so­nal d'Hollande, amb qui com­par­teix pro­moció d'ENA, i està impli­cat en la redacció del Trac­tat de Maas­tricht, en l'entrada fran­cesa a l'euro, o en les nego­ci­a­ci­ons de la crisi del deute.

El 2007, Jouyet envia Macron a la comissió Attali, un alt comitè econòmic creat per Sarkozy. Macron hi bas­tirà una xarxa de con­tac­tes entre les màximes per­so­na­li­tats del món econòmic i finan­cer, entre elles el direc­tor gene­ral de Rothsc­hild. Mar­xarà a la banca el 2009, i el 2012 coman­darà una ope­ració que el farà mul­ti­mi­li­o­nari. De la comissió Attali no només s'emporta, però, els con­tac­tes i la lucra­tiva posició al món finan­cer. També, ense­nyan­ces de política econòmica libe­ral, avui al seu pro­grama.

Men­tres­tant, la relació entre Macron i Bri­gitte s'ha con­so­li­dat. Ella es divor­cia i s'ins­tal·len a París. I al 2007 la pare­lla es casa. Ell, un pro­me­te­dor ins­pec­tor de finan­ces que es mira la política de reüll, amb 29 anys; ella, un futur i mediàtic pro­jecte de pri­mera dama al ser­vei del màrque­ting elec­to­ral, amb 54. Quan al 2012 Hollande gua­nya les elec­ci­ons, Jouyet i Attali li pro­po­sen el nom de Macron, i amb 35 anys entra a tre­ba­llar a l'Elisi, des d'on serà ideòleg del viratge soci­o­li­be­ral d'Hollande, pas previ a encapçalar el Minis­teri d'Eco­no­mia el 2014. “Ets aquí per refor­mar”, li diu el pre­si­dent.

La posició és una pista d'enlai­ra­ment. Carismàtic i irre­ve­rent, Macron és el vers lliure d'un govern decai­gut on molts rene­guen de la seva medi­a­tit­zació. Hollande, pare orgullós, li tolera. De por­tes enfora, el jove és l'arqui­tecte d'una llei libe­ra­lit­za­dora i de la polèmica reforma labo­ral, de la qual surt ben parat men­tre Manuel Valls es crema. De por­tes endins, activa con­tac­tes a tots els nivells de l'Estat, per exem­ple entre els 13 com­panys de pro­moció a l'ENA, la nova for­nada del poder, que ocu­pen llocs minis­te­ri­als. Mul­ti­plica sopars i comença a ali­men­tar ambi­ci­ons majors. Encara des del govern crea el movi­ment En Marxa! i dimi­teix a finals d'agost per con­sa­grar-se a la car­rera pre­si­den­cial. Un cop més, no res­pecta les con­ven­ci­ons: fuig dels par­tits, refusa concórrer a les primàries, buida el seu dis­curs de con­tin­gut i ho con­sa­gra tot al màrque­ting; els mítings recor­den les pre­si­den­ci­als ame­ri­ca­nes.

Des de lla­vors parla de canvi, de la fi del cli­vatge esquerra-dreta, de moder­nit­zar la política, però la substància queda a banda. No és estrany: en la pro­posta d'aquest doble libe­ral, econòmic i polític, és difícil no tro­bar-hi con­tinuïtat amb Hollande. Des­mar­car-se del pre­si­dent ha estat el seu gran èxit de cam­pa­nya, ningú fa balanç del des­astrós quin­quenni del qual va ser actor clau. El pro­ducte Macron apel·la a la revo­lució des del con­ti­nu­isme, una fórmula que evoca irre­me­ia­ble­ment l'aris­tocràtic Tan­credi i el Gat­to­pardo, fer que tot canviï perquè tot roman­gui com està. Tan­credi era un jove irre­ve­rent i un bri­llant estra­teg, repre­sen­tant d'un ances­tral sis­tema de poder que era cosa dels de la seva classe. Els sona?

El perfil Emmanuel Macron Va néixer a Amiens el 1977. Després de cursar estudis de polítiques i filosofia i diplomar-se a l'elitista Escola Nacional d'Administració (ENA) el 2004, passa a formar part del cos d'inspectors de finances de l'Estat (2004-2009). Serà reclutat per la Banca Rothschild (2009-2012), període durant el qual es farà milionari. Al 2012, François Hollande es fixa en ell per ser secretari general adjunt de l'Elisi, i dos anys més tard, durant la remodelació socioliberal del govern, és nomenat ministre d'Economia. A l'agost del 2016 dimiteix i anuncia la seva candidatura a la presidència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia