Política

La Irlanda reunificada serà a la UE

El Sinn Féin reclama aprofitar ara la negociació del ‘Brexit' per aconseguir la unitat de l'illa

Els 27 prometen solucions “imaginatives” per protegir i no posar en risc els acords de pau

Bit­llet exprés per als nord-irlan­de­sos per tor­nar a la Unió Euro­pea després del Bre­xit. Els líders dels 27 van accep­tar ahir que si Irlanda es reu­ni­fica tot el ter­ri­tori de l'illa for­marà automàtica­ment part de la UE, en un procés simi­lar al que es va seguir després de la cai­guda del mur de Berlín i la reu­ni­fi­cació d'Ale­ma­nya, el 1990.

La volun­tat de Dublín per evi­tar la rein­tro­ducció d'una fron­tera dura entre Irlanda del Nord i la República i el temor de posar en risc els acords de pau, van per­me­tre incloure aquest tracte espe­cial per als nord-irlan­de­sos en les con­clu­si­ons de la cimera, un tracte que, en canvi, no s'ofe­reix als esco­ce­sos, que també van votar en con­tra del Bre­xit.

La decisió, en qual­se­vol cas, amenaça de cau­sar encara més ten­si­ons amb Lon­dres, que en qüestió d'un mes ha vist com Brus­sel·les donava poder de vet a Espa­nya sobre Gibral­tar i obria la porta del club a una Irlanda reu­ni­fi­cada, dues qüesti­ons sen­si­bles en gene­ral per a la soci­e­tat britànica i, espe­ci­al­ment, per als sec­tors més naci­o­na­lis­tes del par­tit con­ser­va­dor de The­resa May.

El pri­mer minis­tre irlandès, Enda Kenny, es va mos­trar “molt satis­fet” del reco­nei­xe­ment de les con­di­ci­ons “úniques i específiques” que ha de com­plir Irlanda amb el Bre­xit i va agrair la “com­prensió” de la resta d'estats per la situ­ació del seu país. També el pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, va con­si­de­rar de “sen­tit comú” que l'Estat pugui vetar qual­se­vol futur acord entre la Unió Euro­pea i el Regne Unit que afecti Gibral­tar. Tot i les ame­na­ces d'alguns líders del seu par­tit adver­tint als gibral­ta­renys que hau­ran de triar entre la sobi­ra­nia espa­nyola o la britànica, Rajoy va pro­me­tre ahir que man­tindrà una acti­tud “cons­truc­tiva” sense “línies ver­me­lles”.

Divisió al Regne Unit

El vet a Gibral­tar, però sobre­tot el com­promís dels líders euro­peus d'aco­llir amb els braços oberts els nord-irlan­de­sos en cas que votin a favor de reu­ni­fi­car-se amb Dublín, divi­dirà el Regne Unit en plena nego­ci­ació i difi­cul­tarà encara més els equi­li­bris interns al país en un moment en què a Escòcia també recla­men un segon referèndum.

Ahir, la cap de files del Sinn Féin al Par­la­ment Euro­peu, Mar­tina Ander­son, va asse­gu­rar que és “el moment” dels repu­bli­cans i que cal “apro­fi­tar” l'opor­tu­ni­tat per unir “els 32 com­tats” i “evi­tar un Bre­xit dur”. De fet, el text apro­vat pels 27 estats mem­bres, que es reu­nien ahir per pri­mera vegada sense Lon­dres des de l'acti­vació de l'arti­cle 50, sem­blava gai­rebé una invi­tació for­mal a fer un referèndum. “El Con­sell Euro­peu reco­neix que els Acords de Diven­dres Sant, específica­ment, pre­ve­uen un meca­nisme acor­dat pel qual es pot asso­lir una Irlanda unida a través de mit­jans pacífics i democràtics”, deia el docu­ment, que es va publi­car al marge del text de 10 pàgines amb les direc­trius nego­ci­a­do­res del Bre­xit. “El Con­sell Euro­peu reco­neix que, d'acord amb la llei inter­na­ci­o­nal, tot el ter­ri­tori d'aquesta Irlanda unida seria part de la UE”, afe­gien els líders.

Amb tot, l'irlandès Kenny va adver­tir des de Brus­sel·les que “les con­di­ci­ons per un referèndum” sobre reu­ni­fi­cació “ara mateix no exis­tei­xen”. Segons Kenny, la cer­tesa que una Irlanda unida esta­ria automàtica­ment dins de la Unió Euro­pea ofe­reix “garan­ties” per pro­te­gir el procés de pau, “eli­mina dub­tes i incer­te­ses”, però no s'ha d'uti­lit­zar com una pla­ta­forma per pre­ci­pi­tar una votació. L'opció de Dublín, ara per ara, és apro­fi­tar la menció euro­pea a “solu­ci­ons fle­xi­bles i ima­gi­na­ti­ves” per acon­se­guir un esta­tus espe­cial que eviti una fron­tera i posi en risc l'acord de pau.

LES XIFRES

10
pàgines
té el document amb les directrius negociadores del ‘Brexit'.

LES FRASES

15
minuts
van trigar els líders europeus reunits a Brussel·les a aprovar el text.
S'ha d'aprofitar aquesta oportunitat. El futur és a les nostres mans, és el nostre moment
Martina Anderson
eurodiputada del Sinn Féin
Si es pren la decisió [de la reunificació], el Consell Europeu acceptarà tota l'illa com a part de la UE
Enda Kenny
primer ministre irlandès

Cimera amb una unitat inèdita

Ni quinze minuts van necessitar els líders de la UE per aprovar ahir les directrius negociadores del ‘Brexit', un document de deu pàgines que ja circulava per la capital europea i on la UE marca les línies vermelles amb Londres: garantir els drets dels europeus que viuen al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE, establir una factura de sortida, la qüestió irlandesa i que qualsevol negociació sobre un futur acord de comerç comenci, només, si hi ha progressos “substancials” en el divorci. Entre les pugnes entre els estats hi ha la decisió d'on instal·lar els organismes europeus que actualment són a Londres, com ara l'Agència Europea del Medicament (EMA), que vol Barcelona. “Lluitarem”, va prometre ahir Rajoy, preuant les qualitats de la capital catalana per acollir l'EMA però advertint que “la inestabilitat política”, en una clara al·lusió al procés d'independència, juga en contra de la candidatura. La decisió es prendrà, previsiblement, a la tardor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia