Política

frança

eleccions presidencials

La “tasca immensa” de Macron

REPTES

El president electe ha de reparar la fractura social i aconseguir una majoria a les eleccions parlamentàries del juny que li faciliti la governabilitat

Viu la primera manifestació al carrer contra el seu nomenament

Emma­nuel Macron con­ti­nua en marxa. En espera de la cerimònia ofi­cial de traspàs de poders, que es pro­duirà diu­menge que ve, França va viure'n ahir un tast oficiós ple de sim­bo­lisme, en l'acte com­me­mo­ra­tiu del dia de la victòria ali­ada en la Segona Guerra Mun­dial. El cap de l'Estat sor­tint, François Hollande, i el seu fla­mant suc­ces­sor, units per una relació de calorós apa­dri­na­ment polític, van pre­si­dir con­jun­ta­ment l'home­natge al sol­dat des­co­ne­gut, al peu de l'Arc de Tri­omf de París.

Va ser la pri­mera cerimònia ofi­cial com a pre­si­dent electe per al jove Macron, i l'esce­ni­fi­cació va ser tota una picada d'ullet d'Hollande, que el va anar a bus­car entre la tri­buna de per­so­na­li­tats per dipo­si­tar junts les ofre­nes.

El pes del moment i de la història va acla­pa­rar un Macron visi­ble­ment emo­ci­o­nat, que va tan­car els ulls men­tre sonava l'himne dels par­ti­sans. Després, Hollande, que va embar­car-lo fa cinc anys a l'Elisi com a secre­tari gene­ral adjunt i després el va nome­nar minis­tre d'Eco­no­mia, se li va adreçar a través de la premsa: “Als fran­ce­sos cal anar-los a bus­car. De vega­des poden estar divi­dits, i se'ls ha de reu­nir, de pro­te­gir. El pri­mer que cal acom­plir és pen­sar en els fran­ce­sos”, el va adver­tir l'encara pre­si­dent, que va con­fes­sar la satis­facció de pas­sar el relleu al seu pro­te­git.

No només els ciu­ta­dans haurà de seduir Macron, que ja la mateixa nit elec­to­ral va evi­den­ciar que era cons­ci­ent de la frac­tura que viu el país, espe­ci­al­ment entre clas­ses soci­o­e­conòmiques i entre zones urba­nes i rurals. Els seus dos dis­cur­sos de victòria van dei­xar de banda qual­se­vol tri­om­fa­lisme, i la gra­ve­tat es va impo­sar. Va par­lar, sobre­tot, als 11,5 mili­ons de fran­ce­sos que van votar a favor de Le Pen, i als que només el van esco­llir com a mal menor.

Ahir a la tarda, el pre­si­dent electe va viure la pri­mera mani­fes­tació en con­tra del seu nome­na­ment. Con­vo­cada pels sin­di­cats i per asso­ci­a­ci­ons mobi­lit­za­des durant la reforma labo­ral, més d'un miler de per­so­nes es van con­gre­gar a París sota l'ano­me­nat Front Social, que havia apel·lat a no fer cos­tat ni a Macron ni a Le Pen.

PS i la dreta, al labe­rint

Tot i alguns moments de tensió al final, la marxa no va tenir res a veure amb els alda­rulls de la nit elec­to­ral, en què pro­tes­tes de grups anti­ca­pi­ta­lis­tes van aca­bar amb dis­tur­bis a les prin­ci­pals ciu­tats del país. Cent qua­ranta per­so­nes van ser detin­gu­des. Però la “tasca immensa” que espera a Macron –tal com la va defi­nir ell mateix la nit elec­to­ral– no es limita a repa­rar la frac­tura social i ter­ri­to­rial. Aquesta és una missió de llarga durada i la que s'atansa ara per a Macron serà cons­truir una majo­ria de cara a les legis­la­ti­ves del juny, en un esce­nari inèdit de recom­po­sició política. Tant Le Pen com Mélenc­hon han dei­xat clar que volen eri­gir-se en caps de l'opo­sició, i espe­ren mobi­lit­zar tot el seu elec­to­rat d'aquí a un mes per exhi­bir força.

Men­tres­tant, els par­tits majo­ri­ta­ris seguei­xen en el seu propi labe­rint. El mons­tre de dos caps en què s'ha con­ver­tit el Par­tit Soci­a­lista es debat entre el sec­tor refor­mista de Manuel Valls, que es pres­ta­ria a for­mar majo­ria amb Macron, i el bàndol del can­di­dat Benoît Hamon, que ja ha fet una crida a Mélenc­hon a for­mar una majo­ria par­la­mentària d'esquer­res. El déjà-vu faria gràcia si no fos perquè, amb els pro­gres­sis­tes dis­gre­gats, el can­di­dat insubmís es va que­dar només a 2,5 punts d'apar­tar Le Pen de la segona volta. A la dreta no li va gaire millor. Amb l'espan­tada de Fillon, després de segres­tar el par­tit i cos­tar-li una pre­sidència que era segura, els líders més cen­tris­tes poden veure's atrets per la inèrcia gua­nya­dora de Macron. A més de con­tro­lar fugues, l'objec­tiu de la dreta no és cap altre que gua­nyar les legis­la­ti­ves i forçar el nou pre­si­dent a coha­bi­tar amb un pri­mer minis­tre con­ser­va­dor.

14.05.17
Macron
agafarà el relleu d'Hollande i es convertirà oficialment en president.
11.06.17
Primera volta
de les eleccions presidencials franceses. La segona serà el 18 de juny.

El misteri del primer ministre

albert lladó romero

Continua el misteri sobre l'escollit per Macron com a primer ministre. El nou president ha assegurat que té un o dos noms, un home i una dona, però que no resoldrà la incògnita fins al traspàs oficial de poders de diumenge. “Serà algú que encaixi amb els meus compromisos, que tingui experiència política i competències per dirigir una majoria parlamentària i liderar un govern”, ha revelat fins ara Macron. Tot i els seus plans a priori, l'escenari de fragmentació política actual farà que les legislatives siguin clau per donar forma al nou executiu. Així, l'ambició de Macron de renovar les cares i els costums de la vida política francesa es podria veure aviat limitada per la seva pràctica més antiga: el canvi de cadires.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia