Política

Ripoll, entre la portalada romànica i el polígon de la carretera de les Llosses

El govern i l'oposició tensen el debat sobre la necessitat d'aquesta nova àrea d'activitat econòmica

El monestir, centre de la promoció

En el pas­sat man­dat muni­ci­pal la urba­nit­zació del sec­tor del Pla, on hi havia hagut la fàbrica emblemàtica de la Pre­pa­ración Tex­til, va ser el prin­ci­pal motiu de polèmica i de debat polític i ciu­tadà al qual va haver de fer front l'equip de govern de CiU, que tenia la seva pri­mera majo­ria abso­luta, després de molts anys. La polèmica més forta va ser per haver-hi dei­xat cons­truir un super­mer­cat de la marca Mer­ca­dona i, sobre­tot, per haver refet el pla espe­cial que anys enrere havia tin­gut el suport dels veïns de la vila.

Ara, amb aquesta majo­ria política a l'arc con­sis­to­rial encara més àmplia, l'equip que torna a pre­si­dir Jordi Munell ha de fer front a la polèmica per la urba­nit­zació d'una zona d'acti­vi­tats econòmiques de la car­re­tera de les Llos­ses. L'opo­sició en bloc, ERC i la CUP i Fem Ripoll, s'hi opo­sen argu­men­tant que hi ha altres zones indus­tri­als amb sòl dis­po­ni­ble a la comarca del Ripollès i que Ripoll no es pot per­me­tre el luxe de per­dre més ter­res agrícoles i ver­des.

L'equip de Jordi Munell, en canvi, té entre cella i cella la pro­moció del muni­cipi en el sen­tit més ampli del con­cepte, i el suport a les noves acti­vi­tats econòmiques n'és un dels eixos prin­ci­pals. I, en aquest sen­tit, urba­nit­zar el nou polígon de la car­re­tera de les Llos­ses és una pri­o­ri­tat per al PDe­CAT, que al·lega que, en defi­ni­tiva, con­so­lida aquesta nova àrea d'acti­vi­tat en un espai on fins fa rela­ti­va­ment poc hi havia una planta d'àrids.

L'altre gran pilar de la pro­moció del muni­cipi és la volun­tat de l'equip de govern de con­ver­tir Ripoll en un pol d'acti­vi­tats cul­tu­rals, firals, soci­als, espor­ti­ves i d'oci. Es tracta, tal com no es cansa de repe­tir l'alcalde, de “fer bullir l'olla, que a Ripoll sem­pre hi pas­sin coses”. D'exem­ples durant aquests dos últims anys n'hi ha hagut molts i diver­sos. Ripoll va ser el marc de la Diada de la Pun­taire de Cata­lu­nya –se n'hi van aple­gar més de 1.500–, dels Jocs Espor­tius Esco­lars de Cata­lu­nya del 2016, i, entre mol­tes altres pro­pos­tes, de diver­ses fires i mer­cats de petit for­mat que s'han afe­git als ja tra­di­ci­o­nals de les 40 Hores, del Comte Guifré, la Fira Cata­lana de l'Ove­lla, etc.

El mones­tir

I com que Jordi Munell vol fer bullir l'olla, l'ingre­di­ent prin­ci­pal d'aquesta estratègia és la sin­gu­lar por­ta­lada romànica del mones­tir de Santa Maria. Vol que sigui ferma can­di­data a ser inclosa en la llista d'ele­ments patri­mo­ni­als de la huma­ni­tat de la Unesco, cons­ci­ent que el camí fei­xuc i llarg ha situat aquest monu­ment al cen­tre de la pro­moció. En el marc d'aquesta estratègia i més enllà de la pre­sen­tació de la can­di­da­tura, hi ha hagut dos moments clau. El pri­mer, un sim­posi sobre la por­ta­lada, ano­me­nada també por­tal de la glòria, que va reu­nir els prin­ci­pals experts mun­di­als sobre res­tau­ració d'aquest tipus de monu­ments el 2013. La res­tau­ració de la por­ta­lada –la inter­venció inte­gral més impor­tant des del 1964– va cul­mi­nar entre finals de l'any pas­sat i prin­ci­pis d'aquest. Va con­sis­tir en la neteja gene­ral de les capes de superfície alte­ra­des i en la con­so­li­dació pun­tual de la pedra des­co­he­si­o­nada. En con­cret, es va nete­jar la brutícia super­fi­cial i es van reti­rar les capes de resina alte­rada de sobre la por­tada, sense com­pro­me­tre la con­so­li­dació pun­tual de la pedra. Hi van inter­ve­nir cinc pro­fes­si­o­nals, diri­gits pel Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles. Amb aquesta inter­venció, la també ano­me­nada Bíblia de Ripoll té vida per anys i, a més, està a punt per afron­tar el camí cap a l'inven­tari de la Unesco. La por­ta­lada és també un ele­ment impor­tant d'una ruta que inclou el san­tu­ari de Mont­grony i el mones­tir de Sant Joan de les Aba­des­ses.

LA XIFRA

7
polígons
d'activitats econòmiques hi ha actualment a Ripoll, un dels motius de l'oposició al de les Llosses.

LA DATA

13.01.17
És el dia en què
es van retirar les bastides i es va poder veure la portalada totalment restaurada.

En majoria

Jordi Munell és a l'Ajuntament des del 1991, tot i que no sempre ha estat alcalde i no sempre ha estat al govern. Fa sis anys que governa en majoria, amb una oposició polaritzada entre ERC i la CUP, per una banda, i el PSC i ICV, per l'altra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia