El primer clic de la desconnexió

Si en algun moment Cata­lu­nya ha començat a fer el clic de la des­con­nexió, ha estat aquest cap de set­mana. Almenys en la recap­tació d’impos­tos, un aspecte gens menor, per no dir un dels pals de paller de qual­se­vol admi­nis­tració que, a més, ho vol ser d’un país inde­pen­dent. L’entrada en ser­vei dis­sabte del nou sis­tema informàtic e-Spriu (Ser­veis i Pro­ces­sos per a la Relació Inte­gral amb l’Usu­ari Tri­bu­tari) a l’Agència Tri­butària de Cata­lu­nya (ATC) supo­sarà un punt d’inflexió per a la hisenda pròpia, fins i tot en el cas que l’1 d’octu­bre gua­nyi el no i l’òrgan recap­ta­dor con­tinuï estant limi­tat a l’àmbit autonòmic i no adqui­reixi rang esta­tal. El sis­tema, que també faci­li­tarà molt la lluita con­tra el frau, podria tri­gar fins a un lus­tre a des­ple­gar tot el seu poten­cial –la llei actual dona qua­tre anys per per­se­guir delic­tes fis­cals, així que, en tot cas, no es con­si­dera pre­o­cu­pant)–, però d’aquí a pocs mesos ja estarà a punt “per donar res­posta en fase de super­vivència” a qual­se­vol even­tu­a­li­tat tri­butària, asse­nyala el Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Hisenda. És a dir, per incor­po­rar impos­tos mas­sius com ara l’IRPF, l’IVA i el de soci­e­tats.

Les pri­me­res auto­li­qui­da­ci­ons de l’impost sobre begu­des ensu­cra­des ja s’estan fent a través de l’e-Spriu, tot i que l’usu­ari exte­rior encara hi acce­deix pel por­tal vir­tual exis­tent fins ara, basat en el G@​udí (Gestió i Atenció Uni­fi­cada d’Impos­tos), el sis­tema que va enge­gar el 2001 –si bé s’ha anat moder­nit­zant– per encar­re­gar-se dels tri­buts en què la Gene­ra­li­tat ha anat assu­mint com­petències –bàsica­ment, els del joc, patri­moni, trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i actes jurídics docu­men­tats, i suc­ces­si­ons i dona­ci­ons–, i que ara es dei­xarà enrere pro­gres­si­va­ment. Tots dos, això sí, con­ti­nu­a­ran con­vi­vint, almenys uns dos anys, en què es farà el traspàs –si bé el gros prin­ci­pal estarà com­ple­tat el 2018– i en què el G@​udí es con­ti­nuarà ocu­pant de la recap­tació exe­cu­tiva, bona part de la qual s’assu­meix tot just ara. Tant els antics com els nous tre­ba­lla­dors que s’incor­po­ren a l’ATC, men­tres­tant, es for­ma­ran per fer ser­vir el nou sis­tema com­bi­nant la for­mació a distància –amb el suport de la UOC– i la pre­sen­cial.

Els dos pro­gra­ma­ris s’estruc­tu­ren en les matei­xes tres grans àrees (gestió, recap­tació i ins­pecció tri­butària), però tenen poques simi­li­tuds més. El G@​udí va ser­vir per digi­ta­lit­zar expe­di­ents en paper i ini­ciar la tra­mi­tació telemàtica; a l’e-Spriu, aquests expe­di­ents ja estan pen­sats en clau digi­tal. El del nom d’arqui­tecte s’enfo­cava als tri­buts cedits, de caràcter pun­tual i deter­mi­nat, i els grans cli­ents eren nota­ris i ges­tors admi­nis­tra­tius –el 70% dels usu­a­ris del web actual–, perquè la majo­ria de la població no hi té experiència; el del poeta per­metrà ges­ti­o­nar qual­se­vol tipus de tri­but, també els periòdics i mas­sius, i tots els con­tri­bu­ents hi podran acce­dir i tre­ba­llar amb més faci­li­tat, ja que s’ha pen­sat amb un llen­guatge més sen­zill, i adap­tat a nous sis­te­mes de comu­ni­cació com tau­le­tes i apli­ca­ci­ons mòbils. El nou sis­tema, a més, per­met sepa­rar la part interna de l’oberta al públic (back office i front office), fet que fle­xi­bi­litza les tra­mi­ta­ci­ons; té enor­mes garan­ties de segu­re­tat, perquè tot queda regis­trat, i el man­te­ni­ment és menys costós i més ràpid. De fet, amb dos o tres mesos n’hi ha prou per poder-hi entrar les dades bàsiques per ges­ti­o­nar qual­se­vol nou impost, quan amb l’ante­rior es podia tri­gar almenys tres vega­des més. Els pròxims impos­tos que pas­sa­ran a l’e-Spriu, a par­tir de l’octu­bre, seran el d’esta­bli­ments turístics, que s’adap­tarà de l’actual sis­tema, i els nous sobre els actius no pro­duc­tius, el risc medi­am­bi­en­tal de les nucle­ars i els vehi­cles con­ta­mi­nants –gai­rebé la tota­li­tat dels qua­tre mili­ons i mig del parc actual–, que es cobra­ran des de l’1 de gener i que reque­rei­xen una base de dades gegan­tina que, si l’emprés, “enfon­sa­ria el G@​udí”, adme­ten els tècnics.

Això sí, per poder explo­tar millor els avan­tat­ges de l’e-Spriu, encara caldrà espe­rar uns mesos, ja que es cal­cula que fins a l’abril no podrà ope­rar el nou por­tal per poder fer con­sul­tes i tràmits ja basat en el nou sis­tema, que serà del tot autònom i no una sub­seu electrònica del de la Gene­ra­li­tat. Pretén fun­ci­o­nar com qual­se­vol web de banca en línia que pugui ges­ti­o­nar el mateix usu­ari, i així, per exem­ple, no serà qüestió d’omplir for­mu­la­ris, que en tot cas es gene­ra­ran inter­na­ment, sinó de mos­trar infor­mació perquè el con­tri­bu­ent la con­firmi o la cor­re­geixi. “Aquell serà el gran pas, amb un dis­po­si­tiu molt supe­rior a qual­se­vol admi­nis­tració de l’Estat”, des­ta­quen fonts d’Hisenda, i hi afe­gei­xen: “El dia 1 s’ha estre­nat motor, seients, tapis­se­ria..., però la car­ros­se­ria de moment serà la mateixa.” És a dir, el que veu el públic és el mateix, però inter­na­ment el sis­tema sí que aporta can­vis nota­bles i millo­res com ara un nou ges­tor docu­men­tal i un nou cir­cuit d’ingres­sos amb els bancs.

En paral·lel, fa temps que s’està afron­tant una intensa feina d’ampli­ació i depu­ració de les bases de dades fis­cals, mol­tes de “mala qua­li­tat”, de què dis­posa la Gene­ra­li­tat: tot just una tren­tena de les fins a 162 fonts poten­ci­als que n’ha iden­ti­fi­cat, però que ja li per­me­ten tenir un conei­xe­ment nota­ble dels con­tri­bu­ents, béns immo­bles –en té regis­trats uns sis mili­ons– i vehi­cles, les dades dels quals es dema­na­ran ara a Trànsit per apli­car el nou tri­but. El govern cal­cula que tres de cada qua­tre errors que es pro­du­ei­xen al G@​udí es deuen a la mala intro­ducció prèvia de dades com ara noms i adre­ces, i l’e-Spriu també posarà fi a això, ja que ja depu­rarà automàtica­ment tot el que entra. Per par­tir de zero, s’ha de fer bé...