S’obre la recerca de col·laboradors
xarxa ·
El decret de normes complementàries de l’1-O fixa la creació d’una administració electoral ‘ad hoc’ a partir d’una borsa de voluntaris que prioritzarà funcionaris amb experiència
El cens serà consultable en línia, i abans del 21 de setembre no hi haurà relació de meses
-
A dalt, el líder del PP català, Xavier García Albiol, amb el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas. Al costat, la diputada de la CUP Anna Gabriel, i a sota, l’hemicicle quasi buit durant un dels molts recessos al llarg de la tarda d’ahir en haver-se de convocar diverses meses i juntes de portaveus JOSEP LOSADA / ANDREU PUIG. -
S’obre la recerca de col·laboradors Arxiu. -
S’obre la recerca de col·laboradors Arxiu. -
Portaveus i diputats dels diversos grups van tenir molts moments de distensió ahir a la tarda entre mesa i mesa ANDREU PUIG.
El govern obrirà –ja ho va fer ahir, de fet, amb una gran resposta inicial– una borsa de col·laboradors en què es podrà inscriure tothom que figuri al cens, entre la qual farà un procés de selecció per conformar tota l’administració electoral encarregada de les tasques d’execució del referèndum sobre el terreny. És una de les moltes concrecions sobre la logística de l’1-O que la llei aprovada dimecres delega en la Generalitat, i que ja es desplega amb detall en el decret de normes complementàries, signat pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, que l’executiu ja va aprovar tot seguit, prop de la mitjanit, en la reunió extraordinària al Parlament en què va signar també el decret de convocatòria. Això sí, el document no aclareix del tot encara aspectes bàsics com el cens, que tot just es dedueix que ha de sortir del padró, o el nombre de meses, la relació completa de les quals s’especifica que no difondrà públicament fins als “deu dies anteriors” a l’1 d’octubre. És a dir, que no se sabrà abans del 21 de setembre, se suposa que a fi d’esgotar els terminis per saber quins ajuntaments col·laboraran i buscar-hi alternatives si cal. A banda, la disposició addicional segona autoritza explícitament el govern a “dur a terme l’aprovació de la despesa i les actuacions administratives necessàries” per poder fer efectiva la celebració del referèndum.
Administració electoral
L’article 24 i següents dissenyen l’estructura de l’administració electoral, que serà nomenada pel govern. D’entrada, el criteri és que es triaran “de manera preferent” candidats que acreditin experiència prèvia en processos electorals, i que estiguin vinculats a l’administració pública catalana, tot i que per blindar-los es deixa clar que, si ho són, mai actuaran en qualitat de funcionaris o empleats públics.
Es crearan quatre grans figures, amb una estructura piramidal. Al nivell més baix, es designarà un representant de l’administració a cada col·legi electoral que es conformi, que formarà i donarà assistència als presidents de les meses, en rebrà informació sobre participació, recollirà les actes oficials amb l’escrutini i incidències i les lliurarà al coordinador electoral municipal. Aquesta segona figura haurà de supervisar el condicionament i obertura dels locals que són col·legi electoral, formar, coordinar i supervisar els representants de l’administració, i lliurar els sobres amb la documentació de l’escrutini als coordinadors electorals comarcals. La tasca d’aquests consistirà a formar els coordinadors locals, dissenyar un protocol per lliurar el material a tots els col·legis del seu àmbit i lliurar la documentació electoral a la sindicatura de demarcació, que al seu torn la trametrà a la de Catalunya. Per últim, el decret crea la figura dels agents electorals per a tasques de suport administratiu i logístic.
Integrants de les meses
El president, els dos vocals i els seus suplents a cada mesa els sortejarà el govern entre el segon i el setè dia a partir de la publicació de la llei. És a dir, entre demà i dimecres vinent. Segons l’esmena introduïda a última hora en la llei, els escollits tindran tres dies per al·legar qualsevol circumstància per eximir-se’n, i la sindicatura ho haurà de resoldre en dos dies. També es formaran meses, per cert, a cada delegació del govern a l’exterior, en aquest cas només per a l’escrutini dels vots que hi arribin per correu.
Com en qualsevol convocatòria habitual, s’haurà d’atorgar permís laboral a tots els que formin part de meses o siguin apoderats i interventors, i cinc hores extra l’endemà al matí. Els ciutadans, per cert, també tindran un permís màxim de quatre hores en la jornada laboral per poder exercir el dret a vot.
Cens
L’article 6 del decret determina que s’usarà el cens electoral “que s’hagi tancat el dia 30 de març del 2017”, si bé deixa oberta la possibilitat que s’utilitzi “l’última informació disponible” en el cas de municipis que en aquesta data no hi tinguin incorporada la seva informació. És a dir, es dedueix que són les dades dels padrons que anualment s’actualitzen i es recullen a l’Idescat. Es deixa clar, en tot cas, que l’elaboració del cens és competència de l’administració electoral del propi govern, sota la supervisió de la sindicatura. Encara una altra novetat notable: caldrà garantir en tot moment la consulta de les llistes electorals vigents, “preferentment per mitjans informàtics”.
Vot exterior
Es recorre al criticat procediment del vot pregat per poder exercir el vot exterior, amb la diferència que s’evita la intervenció del servei estatal de Correus, ja que tot el flux es dona entre el resident a fora i la delegació del govern que tingui assignada. Tots els que figuren al registre governamental de catalans a l’exterior han de rebre en els propers set dies una comunicació de l’executiu en què se’ls informarà que poden demanar el vot. Els que ho facin rebran les instruccions i la documentació necessària per fer-ho efectiu, inclòs un document d’identificació personal i la papereta de vot, que s’haurà de trametre “exclusivament per correu postal” a la seva delegació de referència. Per tant, no s’obre la possibilitat del vot presencial. Les meses electorals de cada delegació recomptaran tots els vots que hagin rebut l’1 d’octubre a les vuit del vespre (hora catalana). El representant de l’administració de cadascuna es desplaçarà a Catalunya en les 24 hores següents per lliurar personalment la documentació amb l’escrutini a la sindicatura.
Escrutini
Un cop centralitzada tota la documentació per part de la sindicatura de Catalunya, l’article 23 dona un termini màxim de sis dies com a màxim després de la votació perquè finalitzi l’escrutini i, per tant, es dedueix, es proclamin els resultats oficials, fet que obriria el termini de dos dies que marca la llei per proclamar la independència. Això sí, en paral·lel l’article 34 estableix que es poden interposar recursos administratius electorals a la sindicatura de Catalunya contra totes les resolucions de les diverses sindicatures, inclosa ella mateixa (cas en el qual haurien d’intervenir vocals diferents en la resolució). Els recursos es poden intervenir en un termini de dos dies des que es va produir o conèixer el fet impugnable, i la sindicatura té un termini de fins a cinc dies per emetre resolució que esgota la via administrativa. Al final, això vol dir que els resultats electorals definitius es podrien proclamar fins al 14 d’octubre. I la independència, el 16.
Observadors exteriors
També resulta novedós el capítol X que es destina a regular el paper dels observadors electorals internacionals i els visitants internacionals, dues figures diferents, que es deixa ben clar que assumiran totes les despeses del viatge i l’estada, i que en cap cas podran ser persones amb nacionalitat espanyola. L’article 30 estableix un seguit de requisits, com el fet que siguin persones de “demostrada formació i experiència en l’àmbit de l’observació electoral”, en el cas dels observadors, i que siguin “membres de la comunitat acadèmica o persones amb experiència política o una destacada trajectòria en la defensa i promoció dels drets humans”, en el cas dels visitants.
Tothom que ho vulgui ser, que també haurà de signar una declaració jurada de bones pràctiques, ho haurà de demanar a la sindicatura a partir d’avui mateix. Els acreditats podran rebre sessions informatives sobre l’1-O, el procés i el seu context, se’ls haurà de facilitar l’accés a qualsevol actuació relacionada amb el referèndum, podran emetre queixes i consultes, i hauran de presentar els seus informes provisionals la mateixa nit de l’escrutini, i definitius en un termini màxim de deu dies després de la publicació de l’escrutini final. Els visitants també ho podran fer.