Suport al procés sobiranista
Patriotisme a flor de pell
Vic inaugura una escultura d’homenatge a Bac de Roda, situada molt a prop del lloc on va ser penjat l’any 1713
La 15a Marxa dels Vigatans escenifica la crema d’un Decret de Nova Planta i s’hi desplega un sí gegant
-
L’entrada de les torxes a la plaça Major de Vic, a l’inici de la Marxa dels Vigatans, i, a la dreta, la inauguració de l’escultura dedicada a Bac de Roda, divendres al vespre A.A. -
L’entrada de les torxes a la plaça Major de Vic, a l’inici de la Marxa dels Vigatans, i, a la dreta, la inauguració de l’escultura dedicada a Bac de Roda, divendres al vespre A.A.
La celebració dels actes institucionals de la Diada d’aquest vespre a Vic van tenir un preludi divendres amb un record ben viu per al patriota Francesc Macià Ambert, Bac de Roda. Molt a prop del lloc on va ser penjat el 2 de novembre del 1713, a tocar de l’església del Carme de Vic, es va inaugurar arran de terra una escultura de Marià Dinarès feta amb ferro i de color vermell que simbolitza les quatre barres. “No em maten per ser traïdor ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visqui sempre la pàtria”, s’hi llegeix. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, present a l’acte, va recordar: “Avui som on som gràcies a aquests homes i dones”, a gent que en el seu moment ja va plantar cara a Felip V, un dels protagonistes de la 15a Marxa dels Vigatans que es va fer tot seguit a la plaça Major.
La commemoració dels fets de 1714, sota la batuta artística de Xevi Font, va començar amb l’arribada a peu, pels set carrers que emulen les antigues set portes de la ciutat, de 25 columnes de gent, cada una procedent d’un municipi d’Osona i representada per un penó o per un personatge històric. Amb les torxes enceses i el públic preparat amb el mòbil a la mà per il·luminar la plaça de vermell o de blanc quan fes falta, es va acabar dibuixant tot el cercle de llum i foc. Felip V, que aquest cop es va presentar a Vic entre focs d’artifici i dalt d’una carrossa inspirada en la forma d’un toro, va haver de veure com li cremaven davant dels seus nassos un Decret de Nova Planta tan gros com inflamable. Una vegada convertit en cendres, va ser quan va prendre-li el protagonisme el personatge homenatjat –aquest any, l’entranyable ninotaire Pila-rín Bayés– i l’infant, els quals van mantenir el diàleg de compromís.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, només va aparèixer a través d’un vídeo projec-tat en una façana. “Que exhibim sempre la millor de les nostres cares”, va dir lloant les celebracions d’aquest tipus i va acabar amb un desig sincer: “Que tinguem molta sort.” Després Cuixart va pujar a l’escenari a rematar: “Hem tornat a fer una cosa que ens van dir que era impossible, una llei de referèndum per a Catalunya.” Va animar tothom a anar a la manifestació de la Diada i va recordar que ja hi ha més de 28.000 voluntaris inscrits per al referèndum. La prodigiosa veu d’Arnau Tordera cantant Venim del nord, venim del sud, de Llach, i l’estesa d’una pancarta gegant amb un sí van cloure l’acte.