Política

Suport al procés sobiranista

Els alcaldes responen en massa

Més de 700 edils reiteren el seu suport al referèndum mentre la fiscalia continua amb les citacions

El president Puigdemont aconsella a l’Estat que “no subestimi la força del poble”

761 municipis han respost al govern que obriran els col·legis l’1-O

Més de 700 edils d’arreu de Cata­lu­nya van cre­uar ahir la plaça Sant Jaume alçant la vara d’alcalde i mos­trant el polèmic decret d’alcal­dia que la majo­ria d’ells van sig­nar en suport de la llei del referèndum, que va ser apro­vada la set­mana pas­sada al Par­la­ment i que ha por­tat la fis­ca­lia de l’Estat a obrir diligències judi­ci­als.

Amb aquesta esce­ni­fi­cació, els alcal­des res­po­nien a la crida de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) i l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) perquè mos­tres­sin el seu rebuig a l’ordre del fis­cal gene­ral de l’Estat, José Manuel Maza, amb què insta els fis­cals del ter­ri­tori a citar i a inves­ti­gar 712 alcal­des per haver donat suport a un referèndum “il·legal” arran de la sus­pensió automàtica decre­tada pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal a petició del govern de Mari­ano Rajoy.

La nom­brosa repre­sen­tació muni­ci­pal va ser rebuda a les onze del matí per l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, al pati de l’ajun­ta­ment. Colau es va voler afe­gir així a les mos­tres d’indig­nació que ha pro­vo­cat l’ofen­siva judi­cial de l’Estat espa­nyol con­tra els ajun­ta­ments, que ahir es con­cre­tava en l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, que, men­tre assis­tia a l’acte de Bar­ce­lona, era infor­mada que havia rebut la citació per anar a decla­rar el dia 20. “Els ho expli­caré tot i tot”, expli­cava a la premsa just després de l’acte al Palau de la Gene­ra­li­tat, on els alcal­des es van foto­gra­fiar amb el pre­si­dent Puig­de­mont; la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell; el vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, i la resta de mem­bres del govern en una clara demos­tració de força i uni­tat con­tra l’embat judi­cial i a favor del referèndum de l’1 d’octu­bre.

“La força del poble”

Tal com havien fet tres anys abans els alcal­des per donar suport ales­ho­res a la con­sulta del 9-N, els repre­sen­tants muni­ci­pals van anar ocu­pant el pati dels Car­ru­at­ges i la gale­ria gòtica del Palau de la Gene­ra­li­tat, des d’on el pre­si­dent va llançar un nou mis­satge a Rajoy: “No subes­ti­min la força del poble de Cata­lu­nya.” El cap de l’exe­cu­tiu va con­tra­po­sar pre­ci­sa­ment aquesta força i aquesta uni­tat a les “lleis”, als “tri­bu­nals”, als “BOE” i a la “massa” que branda l’Estat espa­nyol con­tra el procés català i con­tra el que es va qua­li­fi­car de “com­por­ta­ment anti­de­mocràtic” després de les últi­mes actu­a­ci­ons impul­sa­des pel govern espa­nyol, des de la con­fis­cació de mate­rial de cam­pa­nya fins a la sus­pensió d’actes i con­ferències sobre el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. “Com a única res­posta, més democràcia i més lli­ber­tat”, asse­nya­lava Puig­de­mont en una inter­venció que era core­jada per la resta de mem­bres del govern, pels alcal­des i pels cen­te­nars de ciu­ta­dans con­cen­trats a la plaça amb la pro­clama més repe­tida al llarg del matí: “Vota­rem!”

El com­promís dels alcal­des amb l’1-O es demos­tra amb el decret que molts d’ells van sig­nar a favor de la llei del referèndum; altres edils, però, van optar per sig­nar una carta amb el text del decret, tal com els van reco­ma­nar els secre­ta­ris muni­ci­pals. Final­ment, també hi ha muni­ci­pis que ni han sig­nat el decret ni s’han ins­crit a l’AMI, però, en canvi, van res­pon­dre afir­ma­ti­va­ment al cor­reu del govern que sol·lici­tava la seva col·labo­ració a l’hora de cedir col·legis elec­to­rals de titu­la­ri­tat muni­ci­pal per tal d’anar enlles­tint el dis­po­si­tiu. Aquest és el cas de l’Ajun­ta­ment de Bada­lona, el muni­cipi més gran de tots els que s’han com­promès a obrir seus elec­to­rals, una xifra que ahir ja arri­bava als 761 dels 948 que hi ha a tot Cata­lu­nya.

“Inèdit” en democràcia

Bar­ce­lona també va voler ser pre­sent ahir en l’acte de suport als alcal­des inves­ti­gats per la Fis­ca­lia Gene­ral de l’Estat. Un acte que l’alcal­dessa Colau va qua­li­fi­car d’“inèdit”, a causa, pre­ci­sa­ment, d’aquest setge judi­cial al referèndum que ja afecta també “la lli­ber­tat d’expressió”, va afir­mar Colau. L’alcal­dessa con­si­dera “una ver­go­nya” que l’Estat espa­nyol sigui “incapaç” de donar una res­posta política al pro­blema i de dia­lo­gar, amb referència a la petició de nego­ci­ació d’un referèndum que diven­dres pas­sat els va fer arri­bar el govern i la mateixa alcal­dessa. “Això no va d’«inde­pendència, sí; inde­pendència, no», sinó de la defensa com un sol poble dels drets i les lli­ber­tats que tant ens ha cos­tat asso­lir com a soci­e­tat”, va expres­sar Colau, que en l’acte a l’ajun­ta­ment amb la resta d’alcal­des va estar acom­pa­nyada també de la seva homòloga a Bada­lona, Dolors Saba­ter, que, tot i adme­tre que “no és el referèndum que mereixíem”, con­si­dera que cal anar a votar l’1-O. “Aquesta revolta popu­lar, pacífica, per­sis­tent i legítima fa tron­to­llar el règim del 78 i fa aflo­rar els seus fona­ments anti­de­mocràtics.” La pre­si­denta de l’AMI i el de l’ACM, Neus Llo­ve­ras i Miquel Buch, tots dos amb que­re­lles damunt la taula, també van inter­ve­nir en l’acte, jun­ta­ment amb nom­bro­sos alcal­des de diver­sos punts de la geo­gra­fia cata­lana. Men­tres­tant, Rajoy, un dia més, obvi­ava la petició de Cata­lu­nya, rei­te­rava que el referèndum és “il·legal” perquè qui ha de deci­dir és tot el poble espa­nyol i recla­mava als alcal­des que “refle­xi­o­nin” i que “tor­nin a la raci­o­na­li­tat, al sen­tit comú i a la lega­li­tat”.

LES FRASES

Poden tenir lleis, tribunals i BOE, però no tenen una cosa: el poble de Catalunya
Carles Puigdemont
president de la generalitat
Això també va de democràcia i de la defensa del dret a la llibertat d’expressió i del dret de reunió
Oriol Junqueras
Vicepresident del govern
Som aquí per dir-vos que no esteu sols, que tots som alcaldes de Catalunya
Ada Colau
alcaldessa de barcelona

Primer tall de llum, en un acte de la CUP

La policia local de Torredembarra va tallar ahir la llum en un acte electoral que estava celebrant la CUP i en el qual participava el diputat de la formació, Joan Garriga. La policia va explicar que el tall obeïa a ordres de la fiscalia, davant la sorpresa dels assistents. Els organitzadors van poder resoldre l’incident amb la instal·lació de generadors, la qual cosa va permetre continuar l’acte, que va concentrar unes 200 persones a l’aire lliure. La policia local va informar que traslladaria la continuïtat de l’acte a la fiscalia.

L’ofensiva judicial va continuar ahir amb el degoteig de citacions als alcaldes per anar a declarar pel seu suport al referèndum. A més dels alcaldes de Girona i Palafrugell, ahir van rebre l’ordre l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla; el de Valls, Albert Batet, i la de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. Tots haurien d’anar a declarar a la fiscalia del TSJC, atès que són diputats i tenen la condició d’aforats. També ha rebut citació l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que anirà al Suprem, com a diputat del Congrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia