Implacable amb la llei

Tre­ba­lla­dor, estricte en la inter­pre­tació de la llei i sum­ma­ment dis­cret. Així defi­nei­xen el titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 13 de Bar­ce­lona aquells que el conei­xen. També expli­quen que, en plena era digi­tal, ell con­ti­nua escri­vint amb ploma.

Des que va arri­bar al jut­jat d’ins­trucció número 13 ha tin­gut algu­nes actu­a­ci­ons polèmiques, sem­pre mogut per la seva estricta defensa de l’ordre i la lega­li­tat. La pri­mera va ser el 2004, quan va orde­nar l’empre­so­na­ment pre­ven­tiu de dos joves de 18 i 19 anys de l’Hos­pi­ta­let acu­sats d’haver llançat còctels Molo­tov con­tra la comis­sa­ria de poli­cia de Sants. Van pas­sar 60 dies a la presó i després el jutge els va absol­dre i l’Estat va haver d’indem­nit­zar-los. La segona va ser un any més tard quan va empre­so­nar tres mani­fes­tants per haver par­ti­ci­pat en una marxa solidària amb anar­quis­tes ita­li­ans. I una de les més sona­des va tenir lloc durant una mobi­lit­zació per la defensa de Can Vies, el cen­tre ocu­pat de Sants l’ender­roc del qual, orde­nat per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Va empre­so­nar el cas­te­ller Sergi Rubia, que va pas­sar 24 dies a la presó i al final el jutge penal va dic­tar la seva abso­lució.

És el magis­trat que ins­tru­eix la causa sobre els pre­pa­ra­tius del referèndum a par­tir d’una que­re­lla con­tra el jutge San­ti­ago Vidal. Ha orde­nat diver­sos escor­colls, com ara el del Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya, i ha permès la citació de càrrecs públics aquest estiu. I sem­pre ha man­tin­gut en el més estricte secret les actu­a­ci­ons.