Mentre l’espereu, us dribla i vota!

“Ja ha votat, ja ha votat, ja ha votat!” Enmig d’un enèrgic aplau­di­ment, cen­te­nars de veïns i veïnes de Sant Julià de Ramis que esta­ven sent vícti­mes d’una deplo­ra­ble càrrega poli­cial van començar a excla­mar ahir ben alt aques­tes parau­les. Feien referència a Car­les Puig­de­mont. Va ser un clam d’emoció just en saber-se que mal­grat que la ver­go­nyosa actu­ació de la Guàrdia Civil havia impe­dit que el pre­si­dent votés tal com estava pre­vist al pavelló muni­ci­pal d’esports de Sant Julià, no van evi­tar que ho fes a Cor­nellà del Terri. I és que, men­tre el col·legi elec­to­ral del Pla de l’Estany –on final­ment es va diri­gir amb la seva dona– fun­ci­o­nava amb nor­ma­li­tat, la situ­ació que en aquell mateix moment va pro­ta­go­nit­zar el cos esta­tal a Sant Julià no tenia nom. Poc abans de les nou del matí, un cen­te­nar d’agents van entrar en fila, i de manera con­tun­dent, a la plaça que hi ha a l’exte­rior del pavelló. Davant la porta prin­ci­pal del recinte hi havia cen­te­nars de ciu­ta­dans aple­gats de forma total­ment pacífica i aga­fant-se entre uns i altres dels braços per mirar de con­tra­res­tar la poli­cia i que no accedís dins del pavelló i requisés les urnes. A més del cordó humà, en Josep Maria, un pagès del muni­cipi, havia situat a mit­ja­nit un trac­tor a davant l’entrada per defen­sar el dret a exer­cir el vot de tota la població i fer més difícil la irrupció a l’inte­rior dels agents. Una mobi­lit­zació ciu­ta­dana que va ser exem­plar, i que va estar orga­nit­zada sobre­tot pel jovent.

Els guàrdies civils, amb uni­forme d’anti­a­va­lots, però, no van dub­tar a fer ús de la força per arri­bar fins a les por­tes del pavelló i van dis­per­sar la gent de molt males mane­res. Diver­ses per­so­nes van rebre empen­tes i cops, algu­nes van ser arros­se­ga­des i d’altres van aca­bar amb la roba estri­pada. Els últims de resis­tir van aixe­car els braços enlaire i van reque­rir que els tra­gues­sin pacífica­ment, després d’ori­gi­nar-se esce­nes de gent gran plo­rant, tre­mo­lant, alguns dels afec­tats pel terra i nens i nenes a qui una jove va dema­nar que tan­ques­sin els ulls, si us plau, per no haver de veure com la poli­cia estava trac­tant els seus pares.

Aques­tes aber­rants imat­ges van que­dar enre­gis­tra­des per la mul­ti­tud de mit­jans de comu­ni­cació que havien anat a Sant Julià, que ahir era un dels epi­cen­tres a nivell mun­dial per la pre­visió de la votació de Puig­de­mont a dos quarts de deu del matí. Els helicòpters de la Guàrdia Civil sobre­vo­la­ven la zona i un d’ells seguia des de l’aire l’automòbil del pre­si­dent. La jugada va ser mes­tre. Quan el vehi­cle en què viat­java Puig­de­mont pas­sava per sota d’un pont, ell va apro­fi­tar per can­viar de cotxe, de tal manera que, men­tre es pen­sa­ven que anava en direcció a Sant Julià, va tirar cap a Cor­nellà.

A Sant Julià, el fort enre­nou del car­rer va ser escol­tat pels veïns que esta­ven a l’inte­rior del pavelló aca­bant de cons­ti­tuir les meses. Ràpida­ment, van aga­far les urnes i el mate­rial elec­to­ral i ho van ama­gar. En el moment, però, que els agents van acon­se­guir arri­bar a les por­tes: més i més bru­ta­li­tat. Van des­tros­sar el vidre d’una porta amb un mar­tell i van fer ser­vir unes cisa­lles per obrir-ne una altra. A dins, van entrar-hi entre 20 i 30 efec­tius a rea­lit­zar l’escor­coll men­tre, a fora, una sei­xan­tena llarga de guàrdies van fer un mur infran­que­ja­ble. Al vol­tant d’aquesta paret poli­cial del car­rer s’hi van reu­nir veïns de Sant Julià i gent d’altres pobles que hi va acu­dir per fer pinya, com ara Sarrià, Medinyà, Celrà i Cervià. Les per­so­nes con­gre­ga­des a l’exte­rior no van defa­llir per la des­pro­por­ci­o­nada càrrega mos­trant cla­vells, ento­nant càntics i amb l’impa­ra­ble enllaç de crits “d’inde­pendència”, “democràcia”, “fora les for­ces d’ocu­pació”, “els car­rers seran sem­pre nos­tres” o “visca Cata­lu­nya lliure”.

A dins del pavelló els agents van reben­tar totes les por­tes a la recerca de les urnes, les pape­re­tes i els portàtils, men­tre els mem­bres de les meses es van con­cen­trar al mig de la pista i van core­jar L’Estaca i Els Sega­dors. Final­ment, a les deu del matí els guàrdies van loca­lit­zar el que bus­ca­ven. Ho van posar tot dins de bos­ses d’escom­bra­ries i van mar­xar per una porta late­ral, on van situar una fur­go­neta per intro­duir-hi el mate­rial comis­sat. El cordó poli­cial, lla­vors, va recu­lar, empès per la gen­tada. Amb crits de “passi-ho bé” i que es dedi­ques­sin a “bus­car cor­rup­tes”, els guàrdies van recórrer a peu del pavelló en direcció a l’AP-7, on tenien apar­ca­des les fur­go­ne­tes per fugir.

A quarts de dotze del mig­dia Puig­de­mont va anar a Sant Julià. Acom­pa­nyat per l’alcalde, Marc Puigtió, va ser rebut amb elo­gis i cla­vells. Va visi­tar el pavelló, on va asse­nya­lar que la “bru­ta­li­tat poli­cial” aver­go­nyirà “per sem­pre” els qui l’estan jus­ti­fi­cant. A aque­lla hora, el pre­si­dent ja havia votat a Cor­nellà. Els veïns van seguir aquests pas­sos i ho van fer en altres col·legis: en les mane­res, havien gua­nyat!