Política

la resposta de Madrid a l'1-O

L’Estat envia el diàleg a la presó

La jutgessa empresona Cuixart i Sànchez mentre Rajoy obvia la petició de negociació de Puigdemont i segueix els passos cap al 155 per “restaurar la legalitat”

El Parlament espera

Con­tra una nova oferta de diàleg “honest i sin­cer”, la presó i la sub­missió incon­di­ci­o­nal a “l’imperi de la llei” com a res­posta. El que havia de ser un dia clau per al futur del procés polític català va començar ahir amb un encre­ua­ment de car­tes entre governs, sense grans nove­tats en la posició de fons, i va aca­bar amb un nou atac judi­cial en forma de presó incon­di­ci­o­nal –la que poc abans havia esqui­vat el major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, tot i la petició de la fis­ca­lia– per als líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart, acu­sats d’un delicte de sedició per haver ani­mat les pro­tes­tes del 20 de setem­bre davant la seu d’Eco­no­mia i haver obs­ta­cu­lit­zat així, segons la inter­lo­cutòria, la feina de la Guàrdia Civil que l’estava escor­co­llant.

L’empre­so­na­ment dels líders civils del procés evi­den­cia no tan sols l’enro­ca­ment gover­na­men­tal, sinó el menys­preu i l’hos­ti­li­tat abso­luts de la judi­ca­tura i l’apa­rell de l’Estat davant del clam majo­ri­tari a Cata­lu­nya. I aquest “clima de crei­xent repressió i amenaça” és “lògica­ment incom­pa­ti­ble” amb el diàleg pro­po­sat, com ja feia cons­tar Car­les Puig­de­mont en la seva carta del matí, que exi­gia, en va, que “es rever­teixi la repressió”. A la nit, el pre­si­dent qua­li­fi­cava la decisió judi­cial de “molt mala notícia”, i insis­tia en un tuit en l’avís a nave­gants que ja havia enviat: “Pre­te­nen empre­so­nar idees, però ens fan més forta la neces­si­tat de lli­ber­tat.” “Tor­nem a tenir pre­sos polítics”, reblava després en anglès. El vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras també denun­ci­ava la res­posta a l’ofe­ri­ment: “Dema­nem par­lar, seure i dia­lo­gar, i el PP, via fis­ca­lia, res­pon amb presó incon­di­ci­o­nal per a Sànchez i Cui­xart.” En tan­car aquesta edició, hi havia reu­ni­ons d’urgència a Palau amb la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, con­se­llers i diri­gents de par­tits.

És una incògnita encara l’abast de la reacció política a la nova ingerència de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, però també la de la ciu­ta­da­nia al car­rer. De moment, anit ja van tor­nar amb força les cas­so­la­des arreu i es van fer empa­pe­ra­des als ajun­ta­ments. Avui s’ha con­vo­cat una atu­rada de pro­testa davant dels cen­tres de tre­ball a les dotze, i con­cen­tra­ci­ons a les set del ves­pre davant les dele­ga­ci­ons pro­vin­ci­als del govern espa­nyol. També els comitès en defensa del referèndum, que diu­menge van anun­ciar mobi­lit­za­ci­ons si s’apli­cava el 155, es començaven a acti­var.

Invo­cació als medi­a­dors

Abans de la bomba, que es va saber poc després de les nou de la nit, la posició del tau­ler polític no s’havia mogut sig­ni­fi­ca­ti­va­ment ahir, ja que tot el que es va fer és seguir xutant la pilota enda­vant: en con­cret, tres dies més, fins dijous a les 10 del matí, quan expira el segon ultimàtum que ha donat el govern espa­nyol perquè el pre­si­dent retiri la decla­ració d’inde­pendència que dimarts va posar sobre la taula al Par­la­ment. Això sí, el ter­mini de dos mesos que ha donat Puig­de­mont a la ins­tau­ració d’un diàleg amb l’Estat també va començar a córrer, si bé ja s’intu­eix que es podria escurçar, i molt, perquè en paral·lel corre un altre rellotge amb un ter­mini molt més curt, el d’apli­cació de l’arti­cle 155 que el Senat podria apro­var la set­mana vinent i que supo­sa­ria la inter­venció explícita de l’auto­go­vern. En aquest cas, els grups inde­pen­den­tis­tes –i en espe­cial una ERC que fins ara ja ha hagut de con­te­nir mol­tes veus inter­nes– ja han dit que no es que­da­ran qui­ets, i és evi­dent que aixe­car la sus­pensió de la decla­ració d’inde­pendència serà una opció ben real.

De moment, fonts pro­pe­res al govern indi­ca­ven que no hi ha res deci­dit sobre si es con­tes­tarà la nova carta que Rajoy va enviar ahir al mig­dia o es dei­xarà pas­sar el ter­mini de dijous sense fer res més –se’n podria par­lar avui al con­sell exe­cu­tiu–, després que Puig­de­mont deixés clara un cop més l’aposta inequívoca pel diàleg, que va invo­car fins a sis vega­des en el buro­fax tramès a les vuit del matí a Rajoy en res­posta al seu reque­ri­ment que ini­ci­ava el tràmit per apli­car el 155. Això sí, si una cosa és segura és que aquests dies no hi haurà la marxa enrere que exi­geix el govern de l’Estat com a única alter­na­tiva.

La carta de Puig­de­mont, que inclou diver­sos docu­ments i pro­nun­ci­a­ments com a annex, però no la decla­ració d’inde­pendència que van sig­nar els 72 dipu­tats aca­bat el ple, insta Rajoy que accepti la rea­li­tat i s’avin­gui a par­lar de la demanda majo­ritària a Cata­lu­nya, abans de fer dues apel·laci­ons més con­cre­tes. Una, a les “ins­ti­tu­ci­ons i per­so­na­li­tats” que amb les seves invo­ca­ci­ons a la medi­ació van atu­rar in extre­mis la decla­ració d’inde­pendència pre­vista al Par­la­ment, però que de moment no han acon­se­guit fer seure el govern espa­nyol a la taula. “Com­pro­va­rem d’aquesta manera el com­promís de cadas­cuna de les parts per tro­bar una solució acor­dada”, cons­tata Puig­de­mont, després de posar-se un ter­mini de dos mesos. De fet, va sem­blar fins i tot que el minis­tre d’Afers Estran­gers ale­many, Sig­mar Gabriel, s’havia sen­tit al·ludit, i va dir que veia “marge de mani­o­bra” per resol­dre el con­flicte i donava suport “a tot­hom que volgués venir a la taula de nego­ci­ació”. El seu homòleg espa­nyol, Alfonso Das­tis, de seguida el va fer mati­sar que volia dir dins la lega­li­tat.

L’altra petició de Puig­de­mont és al govern espa­nyol, perquè es con­creti “al més aviat pos­si­ble una reunió que per­meti explo­rar els pri­mers acords”. No esmenta quins, tot i que en dies ante­ri­ors ja va pro­po­sar que fos­sin quins medi­a­dors accep­ten les dues parts. La res­posta de Madrid va arri­bar en tot just tres hores, les que va neces­si­tar la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría per sor­tir a lamen­tar que el pre­si­dent no havia res­post el que pre­gun­ta­ven i que la seva crida al diàleg “no resulta creïble”, segons ella perquè s’ha negat la veu als grups uni­o­nis­tes al Par­la­ment i s’ha seguit una “política de fets con­su­mats”. San­ta­maría rebut­java, doncs, cap medi­ació i cap reunió bila­te­ral, i recu­pe­rava, venuda com a con­cessió, una pro­posta que ja va fer fa uns mesos: que Puig­de­mont plan­tegi les seves deman­des al Congrés, l’únic dipo­si­tari de la sobi­ra­nia i, per tant, l’únic medi­a­dor pos­si­ble. Que hi repe­teixi, vaja, l’esce­ni­fi­cació que als repre­sen­tants del Par­la­ment ja els van tom­bar l’abril del 2014. Els argu­ments de la vice­pre­si­denta, de fet, serien els matei­xos que els de Rajoy en la carta que es feia pública tot seguit, en què insis­tia en un altre punt per exi­gir la ren­dició sobi­ra­nista: la UE i els seus governs ja s’han pro­nun­ciat “de manera rotunda” con­tra la inde­pendència. La posició de l’Estat, doncs, segueix impertèrrita: o el govern torna al camí de la lega­li­tat abans de dijous, o faran que hi torni per força amb el 155, que a sobre diuen que no és cap “sus­pensió de l’auto­go­vern”, i asse­nya­len que Puig­de­mont en seria l’“únic” res­pon­sa­ble. La mateixa posició, per cert, tenen els soci­a­lis­tes.

No es con­voca ple

De la mateixa manera que l’acció política, ahir també es va ajor­nar el debat al Par­la­ment: la junta de por­ta­veus, ja duta del matí a la tarda, va deci­dir ajor­nar el ple que estava pre­vist con­vo­car aquesta set­mana en espera de com evo­lu­ci­o­nin els esde­ve­ni­ments, és a dir, dels acords que hi pugui haver entre grups sobi­ra­nis­tes, que al seu torn depen­dran de l’apli­cació pràctica del 155 que el Con­sell de Minis­tres pro­posi fer quan es reu­neixi dijous o diven­dres. El que és clar és que una sessió ordinària al Par­la­ment no es con­vo­carà, i el màxim que es pot arri­bar a fer la set­mana vinent, si no és el ple de la decla­ració d’inde­pendència que segueix recla­mant insis­tent­ment la CUP, és el de política gene­ral que ahir plan­te­ja­ven altres grups. Junts pel Sí de moment es resis­teix a tot per donar marge al diàleg que reclama Puig­de­mont, però és evi­dent el debat intern als par­tits. L’empre­so­na­ment d’anit, a més, podria pre­ci­pi­tar coses. La secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, ja obria la porta al matí a TV3 a par­lar d’un ple en què es declari la inde­pendència, fins i tot si cal amb una votació explícita. A la nit, després de les deten­ci­ons, deia en un comu­ni­cat que “s’ha tras­pas­sat una línia abso­lu­ta­ment ver­me­lla”, i feia una crida a “fer un pas més” perquè estan en risc els drets fona­men­tals. “A par­tir d’ara, amb la resta de par­tits i enti­tats sobi­ra­nis­tes es deci­di­ran els pas­sos a seguir, sem­pre res­pec­tant el man­dat de la ciu­ta­da­nia”, indi­cava també el PDe­CAT en una nota.

Entre­tant, el PSC exi­gia dimis­si­ons –la de Jun­que­ras per la fuga de seus soci­als d’empre­ses– i elec­ci­ons, com també vol Cs a través del 155. Això sí, el líder del PP català, Xavier García Albiol, ja indi­cava cap a on pot anar la cosa en aquest cas, i pro­po­sava la il·lega­lit­zació dels pro­gra­mes inde­pen­den­tis­tes. L’estratègia de l’uni­o­nisme sem­bla mar­cada, i no es decanta pre­ci­sa­ment per escol­tar la volun­tat de la majo­ria a Cata­lu­nya.

LA DATA

19.10.17
Dijous
a les 10 h s’acaba el termini del govern espanyol perquè Puigdemont digui que no ha declarat la república.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia