“Caldrà actuar sobre els mitjans i l’educació”

L’expli­cació la tro­bem en els can­vis que hi ha hagut al PSC en els últims mesos. Per començar, les primàries del PSOE en què va gua­nyar Pedro Sánchez amb les seves tesis sobre un estat plu­ri­na­ci­o­nal. Aquí al PSC fins i tot par­la­ven de “fede­ra­lisme asimètric”. Jo mai he defen­sat aques­tes tesis. Sem­pre he estat més a prop de la línia més tra­di­ci­o­nal del PSOE, repre­sen­tada per històrics com Alfonso Guerra i Felipe González.

Vaig fer cam­pa­nya per ella. Malau­ra­da­ment, aque­lla posició no va tri­om­far, i encara menys al PSC, on va obte­nir un resul­tat molt mino­ri­tari. Em vaig ado­nar que en aquell par­tit no teníem cabuda els que, com jo, defen­sem la idea de la uni­tat d’Espa­nya sense com­ple­xos, de la igual­tat entre ter­ri­to­ris, i vaig tenir clar que en algun moment hau­ria d’aban­do­nar el par­tit. I això es va con­fir­mar quan van deci­dir incor­po­rar gent que és naci­o­na­lista, com Ramon Espa­da­ler.

Va ser deter­mi­nant, perquè a més anava acom­pa­nyat d’unes decla­ra­ci­ons de Miquel Iceta en què dei­xava entre­veure que a Cata­lu­nya no es podria gover­nar sense el suport dels naci­o­na­lis­tes, suposo que refe­rint-se a ERC. I també perquè, en aquell moment, ja va començar a fer referències als indults per als encau­sats per sedició i rebel·lió. Encara sense sentència ferma, però de moment Miquel Iceta ja va dei­xar dit que s’ha d’anar pre­pa­rant l’indult.

Soc favo­ra­ble que la justícia actuï i que no hi hagi cap polític que quedi exempt de com­plir amb el man­dat judi­cial. Com qual­se­vol ciu­tadà, si els polítics inde­pen­den­tis­tes van incom­plir la llei, que és un fet gravíssim, hau­rien de fer front a dures penes de presó. Ja es veurà el que deter­mi­nen els jut­ges. En tot cas, la idea de l’indult no m’ha agra­dat mai, i encara menys en aquests casos, en què el dany pro­vo­cat a la soci­e­tat cata­lana ha estat molt gran i cos­tarà molt de repa­rar.

Això que obeïen un man­dat democràtic és una fal·làcia total. Un man­dat democràtic no pot con­tra­dir el que diu la Cons­ti­tució i els drets humans. I, per tant, no hi ha man­dat que val­gui si va con­tra l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal i democràtic. S’hau­ria pogut ges­ti­o­nar d’una altra manera aquesta demanda d’una part de la soci­e­tat cata­lana? Tinc els meus dub­tes. El naci­o­na­lisme mai en té prou. Cata­lu­nya és la regió amb més com­petències; Espa­nya és un dels estats més des­cen­tra­lit­zats del món. No és just qua­li­fi­car l’Estat de tota­li­tari, anti­de­mocràtic i fei­xista com fa cada dia l’inde­pen­den­tisme. Espa­nya és un país molt des­cen­tra­lit­zat, democràtic, i no hi ha pre­sos polítics, perquè qui està a la presó hi ha arri­bat per haver comès delic­tes i després d’haver-se sotmès a un procés judi­cial.

Estan amb mesu­res cau­te­lars. El jutge con­si­de­rava que hi havia risc de rein­cidència i de fuga. Al final, això és una decisió judi­cial i, com a tal, s’ha de res­pec­tar. No tot el govern està empre­so­nat. Cada cas s’ha d’ana­lit­zar, però de tota manera les deci­si­ons judi­ci­als en un estat democràtic s’han de res­pec­tar sem­pre.

S’hau­ran de començar a can­viar aquells ins­tru­ments que ha estat fent ser­vir l’inde­pen­den­tisme durant tants anys i de manera tan anti­de­mocràtica i tan antiètica. Em refe­reixo, per exem­ple, als mit­jans de comu­ni­cació públics, i també als pri­vats sub­ven­ci­o­nats. Això s’ha d’aca­bar. Són grans gene­ra­dors d’odi. I d’aquí ve gran part de la cris­pació social que vivim a Cata­lu­nya. També s’ha de començar a par­lar ober­ta­ment sobre el que està pas­sant amb l’edu­cació pública. Què passa amb el sin­di­cat majo­ri­tari de l’ense­nya­ment, que qua­li­fica l’Estat d’anti­de­mocràtic i insta els pro­fes­sors a par­ti­ci­par en actes a favor de la inde­pendència?

I tant. Quan els pro­gra­mes de TV3 par­len de pre­sos polítics en horari infan­til. Quan els infor­ma­tius par­len del PP donant una infor­mació total­ment ten­den­ci­osa. O l’entre­vista que va fer Vicent Sanc­his a Miquel Iceta. Sanc­his sem­blava més aviat un ter­tulià, no un entre­vis­ta­dor: l’inter­rom­pia i el con­tra­deia tota l’estona.

Amb uns més que amb d’altres. I és sor­pre­nent que el PSC, que es queixa de la mani­pu­lació dels mit­jans públics a Cata­lu­nya, hagi votat en con­tra que la inter­venció del 155 servís també per eli­mi­nar aques­tes ano­ma­lies mediàtiques.

Jo veig TVE sovint. I hi pot haver diver­ses tendències edi­to­ri­als, però a TV3 es parla de pre­sos polítics de manera ten­den­ci­osa en horari infan­til...

En el moment en què es va fer, i amb el con­tin­gut amb què es va eme­tre, era clara­ment ten­denciós.

Sí, és clar! Després d’haver col·locat el mis­satge, per després poder adduir impar­ci­a­li­tat i neu­tra­li­tat. No som inge­nus: la soci­e­tat és madura i sap el que és una expo­sició ten­den­ci­osa i par­ti­dista.