May sacseja el seu govern

La pri­mera minis­tra britànica, The­resa May, està por­tant a terme una impor­tant rees­truc­tu­ració del seu gabi­net quan estan a punt de començar les con­ver­ses per a la segona fase de les nego­ci­a­ci­ons del Bre­xit, les que han de per­fi­lar el futur acord comer­cial. De moment (a l’hora del tan­ca­ment d’aquesta edició) s’ha con­fir­mat el nome­na­ment de Bran­don Lewis, fins ara segon del Minis­teri d’Immi­gració, com a pre­si­dent del Par­tit Con­ser­va­dor. Lewis, de 46 anys, subs­ti­tu­eix Patrick McLough­lin, de 60, a qui es va cul­par del des­astrós dis­curs de The­resa May en la con­ferència tory de l’octu­bre. Des­taca el nome­na­ment de David Liding­ton com a nova mà dreta de la pri­mera minis­tra. El fins ara minis­tre de Justícia assu­mirà part de les res­pon­sa­bi­li­tats que tenia Damian Green com a pri­mer secre­tari d’estat, càrrec equi­va­lent al de vice-pri­mer minis­tre. Green va ser aco­mi­a­dat abans de Nadal, quan van tro­bar por­no­gra­fia al seu ordi­na­dor. Liding­ton serà secre­tari de gabi­net i reem­plaçarà la pri­mera minis­tra en les ses­si­ons de con­trol quan ella no hi pugui assis­tir.

Altres nome­na­ments son el del minis­tre de Tre­ball i Pen­si­ons, David Gauke, com a nou minis­tre de Justícia, i el de Karen Brad­ley, de 47 anys, que passa de Cul­tura a Irlanda del Nord en subs­ti­tució de James Brokens­hire, que ahir va anun­ciar la seva dimissió de manera ines­pe­rada al·legant pro­ble­mes de salut. Brad­ley tindrà el repte d’acon­se­guir que catòlics i pro­tes­tants for­min govern a Irlanda del Nord. Al minis­tre de Sani­tat, Jeremy Hunt, li van afe­gir la car­tera de Ser­veis Soci­als.

S’espera que la rees­truc­tu­ració con­tinuï durant tot el dia d’avui i que es moguin fins a sis minis­tres. May manté en el seu càrrec els res­pon­sa­bles de les qua­tre prin­ci­pals car­te­res (Afers Estran­gers, Inte­rior, Defensa i Eco­no­mia). S’havia espe­cu­lat sobre la pos­si­bi­li­tat de reem­plaçar el minis­tre d’Afers Estran­gers, Boris John­son, molt cri­ti­cat els últims mesos, però final­ment no ha tocat el seu nucli dur.

És la rees­truc­tu­ració del seu gabi­net més gran des que va arri­bar al poder el 2016. Els nome­na­ments no afec­ten només càrrecs minis­te­ri­als, sinó també en un nivell infe­rior. May vol que el nou gabi­net esti­gui pre­pa­rat afron­tar les con­ver­ses sobre el pacte comer­cial del Bre­xit, que començaran en les pròximes set­ma­nes.

En aquest sen­tit la City de Lon­dres, que repre­senta el sec­tor finan­cer britànic, es va mos­trar ahir “rao­na­ble­ment opti­mista” sobre la pos­si­bi­li­tat d’acon­se­guir una ràpida tran­sició post-Bre­xit que mini­mitzi el risc d’un des­plaçament mas­siu de llocs de tre­ball a l’Europa con­ti­nen­tal. “Sem­bla que hi ha un con­sens rao­na­ble tant en l’equip nego­ci­a­dor britànic com en l’euro­peu perquè es pro­du­eixi una desit­ja­ble i necessària tran­sició”, va decla­rar Jeremy Browne, repre­sen­tant espe­cial de la City a la UE. Browne també es va mos­trar con­vençut que, quan acabi la tran­sició, el març del 2021, la UE i el Regne Unit esta­bli­ran “una relació mútua­ment bene­fi­ci­osa que no serà igual que la d’un estat mem­bre, però que serà més com­pleta que la que la UE pugui tenir amb qual­se­vol altre país del món”. La comu­ni­tat empre­sa­rial va res­pi­rar alleu­jada quan May va acon­se­guir un prin­cipi d’acord al desem­bre per ini­ciar les con­ver­ses amb l’objec­tiu d’esta­blir un període de tran­sició, vital per al sec­tor empre­sa­rial i finan­cer britànic, en el qual vol que es man­tin­guin les actu­als con­di­ci­ons amb la UE.

Amb el pacte del desem­bre, el govern de May va des­car­tar el tren­ca­ment total amb la UE, que hau­ria sig­ni­fi­cat per al sec­tor finan­cer la pèrdua automàtica del pas­sa­port finan­cer, que li per­met ofe­rir els seus ser­veis a tot el con­ti­nent des del Regne Unit. “Els esce­na­ris apo­calíptics no s’han mate­ri­a­lit­zat en ter­mes de pèrdua de llocs de tre­ball a Lon­dres i no es mate­ri­a­lit­za­ran”, va dir Browne. S’havia espe­cu­lat que el Regne Unit podria que­dar-se a la UE, una opció des­car­tada ahir pel pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Jean Claude Juncker, que va dir: “No es cre­guin els que diuen que al final la raó ater­rarà a les illes britàniques i que el Bre­xit pot fer marxa enrere.”